
Artroscòpia
1918 · tècnica quirúrgica mínimament invasiva per observar i tractar l'interior d'una articulació
Abans de l'artroscòpia, el diagnòstic d'una lesió interna del genoll depenia sobretot de l'exploració clínica i de la radiografia, que mostra malament el menisc i els lligaments. Per veure l'interior de l'articulació calia fer una artrotomia, una cirurgia oberta amb incisions amples que allargava la recuperació i afectava més els teixits.
Les primeres idees van venir de l'endoscòpia abdominal. El 1910 el metge suec Hans Christian Jacobaeus va fer una laparoscòpia diagnòstica a 17 pacients. Nou anys abans, el cirurgià Georg Kelling, de Dresden, havia desenvolupat un instrument semblant, el celioscopi, per a experiments amb animals. Poc després, amb una empresa de Berlín, es va construir un laparoscopi per examinar el genoll, i el resum de la seva presentació al Congrés de la Societat Alemanya de Cirurgia va emprar per primera vegada el terme artroscòpia. No hi ha indicis que s'usés en pacients.
El 1912 el danès Severin Nordentoft va presentar un treball sobre la visualització de cavitats articulars amb un instrument òptic, motivat per articulacions afectades de tuberculosi i sífilis. El 1918 el japonès Kenji Takagi (1888–1963) va fer la primera artroscòpia de genoll, en un cadàver, amb un cistoscopi de calibre Charrière 22. Els anys següents va estudiar les etapes inicials de l'artritis tuberculosa, va obtenir mostres per biòpsia per als diagnòstics i va reduir progressivament el diàmetre dels instruments. El 1919 el suís Eugen Bircher va presentar resultats sobre 20 genolls, nou amb lesions meniscals, i va constatar que les troballes artroscòpiques no sempre coincidien amb les radiografies. Bircher va anomenar el mètode artroendoscòpia i l'utilitzava abans d'una artrotomia, insuflant gas per diagnosticar. Hi va renunciar cap al 1930.
El 1931 el cirurgià novaiorquès Michael Burman va visitar Dresden, on es va familiaritzar amb les tècniques artroscòpiques. Aquell any va publicar al Journal of Bone and Joint Surgery un article sobre l'exploració directa de les articulacions, il·lustrat amb vint aquarel·les de la il·lustradora mèdica Frieda Erfurt, que van ser les primeres imatges publicades de troballes artroscòpiques. La Segona Guerra Mundial va aturar després l'avenç de la tècnica.
L'etapa moderna està lligada a Masaki Watanabe (1911–1995), deixeble de Takagi, considerat el pare de l'artroscòpia moderna. Després de la guerra, aprofitant l'impuls japonès en òptica i electrònica, va dissenyar els artroscopis número 13 i 14 el 1954. El segon incorporava una font de llum addicional que va permetre, per primera vegada, fotografies en color de l'interior d'un genoll. El 9 de març de 1955 va extirpar un tumor de cèl·lules gegants del genoll; la intervenció va ser gravada i es considera la primera filmació d'una artroscòpia. El 1958 va presentar el número 21, amb un camp de visió de 101 graus, la producció industrial del qual va començar amb l'empresa Tsusan Kaisha Kamiya. El 1967 el número 22 va incorporar il·luminació per fibra òptica, anomenada llum freda, que va resoldre el problema de la bombeta dins de l'articulació.
Avui l'artroscòpia és una de les intervencions ortopèdiques més habituals, amb unes dos milions de pràctiques a l'any al món, sobretot al genoll, a l'espatlla i al maluc. Tanmateix, estudis recents han qüestionat el seu benefit en l'artrosi de genoll, i alguns sistemes sanitaris, com l'alemany, ja no la finançen per a aquesta indicació.
Dates clau
- 1910 Jacobaeus fa una laparoscòpia diagnòstica a 17 pacients.
- 1918 Kenji Takagi practica la primera artroscòpia de genoll, en un cadàver.
- 1931 Burman publica les primeres il·lustracions de troballes artroscòpiques.
- 1955 Watanabe grava una intervenció artroscòpica per extirpar un tumor de genoll.
- 1967 L'artroscopi número 22 incorpora la llum de fibra òptica.
Protagonistes: Masaki Takagi
Curiositats i anècdotes
Un cavall com a primer pacient
Segons les fonts, el primer ésser viu operat amb aquesta tècnica va ser el turmell d'un cavall que presentava una lesió del cartílag.
La primera filmació
La gravació de la intervenció de 1955 es considera la primera filmació d'una artroscòpia, i el 1957 Watanabe la va presentar al congrés de la SICOT celebrat a Barcelona, tot i que va tenir poca repercussió.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.