Medicapedia ESENCA
Imatge de Clonación del gen del factor VIII (hemofilia A)
Imatge: Wikimedia Commons

Clonación del gen del factor VIII (hemofilia A)

1984 · clonació del gen del factor VIII, clau en l'hemofília A

Compartir:FacebookWhatsApp

Durant segles, l'hemofília es reconeixia sobretot pels seus efectes: hemorràgies que podien durar hores o dies després d'un cop, una extracció dental o una cirurgia. Les persones afectades, gairebé sempre homes, no tenien prou d'una proteïna que la sang necessita per formar coàguls com cal. Fins ben entrat el segle XX, el tractament es basava en transfusions de sang completa o de plasma, que aportaven el factor que faltava, però també comportaven riscos considerables i poca previsibilitat.

El factor VIII, també anomenat factor antihemofílic A, és una glicoproteïna del plasma present en quantitats molt petites. Actua com a cofactor en la cascada de la coagulació, la cadena de reaccions que acaba en un coàgul. Ajuda a convertir el factor X en la seva forma activa, que al seu torn impulsa la producció de trombina, l'enzim que transforma el fibrinogen en fibrina, la xarxa que aguanta el coàgul. Quan falta o és defectuós, apareix l'hemofília A, un trastorn hemorràgic hereditari lligat al cromosoma X, on es troba el seu gen, a la regió Xq28. Algunes persones també desenvolupen anticossos que el inactiven, cosa que complica el tractament.

El factor VIII es va descriure per primera vegada el 1937, però la seva identitat molecular va trigar dècades a establir-se. El 1979, Edward Tuddenham, Frances Rotblat i col·laboradors van aconseguir purificar-lo, cosa que va obrir el camí per conèixer-ne l'estructura. La molècula és gran: se sintetitza com un precursor de 2.351 aminoàcids, amb un pes molecular d'uns 265.000 daltons. A la sang circula unit al factor de von Willebrand, una proteïna transportadora que la protegeix d'una degradació ràpida. Abans de disposar de mètodes recombinants, la font principal era el plasma de donants humans.

El 1984, un equip de Genentech dirigit per Robert Wood va clonar el gen del factor VIII, cosa que va permetre produir la proteïna mitjançant enginyeria genètica. Un producte recombinant oferia una alternativa que no depenia de donacions de plasma. L'avenç no va ser immediat ni senzill. La molècula és complexa i el gen té una peculiaritat: un altre gen, el F8A1, està incrustat en un dels seus introns. Aquestes dificultats tècniques expliquen que els productes recombinants es desenvolupessin i es milloressin durant els anys següents.

L'episodi va tenir també una cara fosca. Durant els anys vuitanta, algunes companyies farmacèutiques, entre elles Baxter International i Bayer, van continuar venent factor VIII derivat de plasma sense tractament tèrmic, tot i que ja existien versions tractades amb calor. Aquell producte estava contaminat amb VIH. Als Estats Units, sota la pressió de la FDA, el producte no tractat va ser retirat, però es va seguir venent a Àsia, Llatinoamèrica i alguns països europeus, i molts pacients es van infectar. El cas va mostrar fins a quin punt la seguretat dels hemoderivats depenia de decisions industrials i reguladores.

Avui, el factor VIII, tant el derivat de plasma com el recombinant, figura a la llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut. Més enllà dels detalls tècnics, la seva història mostra com una troballa molecular pot canviar la vida de pacients que durant generacions van conviure amb una amenaça hemorràgica constant.

Dates clau

  • 1937 Es descriu per primera vegada el factor VIII.
  • 1979 Edward Tuddenham, Frances Rotblat i col·laboradors aconsegueixen purificar-lo, cosa que permet avançar en la seva identificació molecular.
  • 1984 Un equip de Genentech dirigit per Robert Wood clona el gen del factor VIII.

Protagonistes: Robert Wood y equipo de Genentech

Curiositats i anècdotes

Un gen dins d'un altre

El gen del factor VIII conté en un dels seus introns un altre gen, el F8A1, una particularitat poc habitual que fa la seva estructura especialment interessant.

El coure i el factor VIII

El coure és un cofactor necessari per al factor VIII, i se sap que la seva deficiència augmenta l'activitat d'aquesta proteïna.

Origen animal d'algunes versions

Segons les fonts, part del factor VIII utilitzat s'ha obtingut modificant genèticament proteïnes bovines, de ratolí o d'hàmster.

Fonts

Text original de Medicapedia a partir de:

Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia

Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.