
Colonoscòpia
1969 · tècnica d'exploració endoscòpica del còlon
Durant gran part de la història de la medicina, l'interior del còlon va ser difícil d'observar. Els metges disposaven del tacte rectal i d'instruments rígids que només arribaven a trams curts, i moltes lesions, com els pòlips (creixements de la mucosa que amb el temps poden convertir-se en càncer) o les sagnies ocultes, es descobrien tard.
La sigmoidoscòpia va millorar aquest panorama en permetre veure la part final del còlon, però deixava sense explorar la major part de l'intestí. El pas decisiu va arribar amb els tubs flexibles de fibra òptica, capaços de transmetre la llum i la imatge al llarg d'un recorregut corbat. S'atribueix al japonès Shinya Watanabe el desenvolupament, cap al 1969, d'un colonoscopi flexible amb una càmera a l'extrem, amb el qual tot el còlon va passar a ser accessible sense cirurgia.
El procediment exigeix una preparació prèvia. Durant un a tres dies el pacient segueix una dieta baixa en fibra o només líquids clars, i la nit anterior s'administra un laxant o un rentat amb polietilenglicol per deixar el còlon lliure de restes sòlides. En molts casos l'exploració es fa amb sedació profunda, un estat d'inconsciència induït per medicaments intravenosos en què el pacient respira per si mateix i es desperta ràpidament. L'instrument avança per segments successius: recte, sigmoide, còlon descendent, transvers, ascendent i cec. Durant la prova es poden prendre biòpsies o extreure pòlips mitjançant una polipectomia endoscòpica.
El gran guany de la tècnica és que l'extirpació de pòlips redueix l'aparició de càncer de còlon. Aquesta evidència no ha estat exempta de debat. Diversos països de la Unió Europea recorren sobretot a la prova de sang oculta en femtes o a la sigmoidoscòpia per al cribratge poblacional, mentre que als Estats Units la colonoscòpia és el mètode més recomanat i més utilitzat. Un assaig clínic aleatoritzat de gran mida, NordICC, amb 84.585 participants d'entre 55 i 64 anys a Polònia, Noruega i Suècia, va trobar una reducció relativa del 18 % en el risc de càncer colorectal als deu anys, sense canvis significatius en la mortalitat per aquesta malaltia ni en la mortalitat global. Calgueren unes 455 invitacions per evitar un sol cas.
Avui la colonoscòpia també s'empra per estudiar la sagnia digestiva baixa, les malalties inflamatòries intestinals com la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn, i la diarrea crònica. Les complicacions són poc freqüents, sobretot la perforació del còlon i l'hemorràgia, i són més probables quan es realitzen procediments terapèutics. La Societat Americana d'Endoscòpia Gastrointestinal calcula que unes tres de cada mil exploracions acaben en complicacions greus.
El cost també forma part del debat. El 2021 els Estats Units van destinar 43.000 milions de dòlars al cribratge de cinc tipus de càncer, i la colonoscòpia va representar el 55 % d'aquesta xifra. La mortalitat per càncer de còlon baixa de manera sostinguda des de fa uns quaranta anys, gairebé a la meitat des de la dècada de 1980, encara que l'augment dels cribratges no sembla haver accelerat aquesta caiguda. Per això alguns sostenen que els recursos també haurien d'orientar-se a garantir un accés ampli a un tractament oncològic eficaç.
Dates clau
- 1969 S'atribueix a Shinya Watanabe el desenvolupament d'un colonoscopi flexible amb fibra òptica.
- 1980 Inici de la dècada a partir de la qual la mortalitat per càncer de còlon comença a baixar de manera sostinguda.
- 2021 Els Estats Units destinen 43.000 milions de dòlars al cribratge de cinc tipus de càncer, dels quals la colonoscòpia representa el 55 %.
- 2026 Continua en marxa l'assaig CONFIRM, que compara la colonoscòpia amb la prova immunoquímica fecal.
- 2028 Data prevista per al seguiment final de l'assaig CONFIRM.
Protagonistes: Shinya Watanabe
Curiositats i anècdotes
Poques invitacions acceptades
En l'assaig NordICC, dels 28.220 participants convidats a una colonoscòpia, només 11.843 (un 42 %) s'hi van sotmetre.
Una prova amb nom comercial
Entre les proves de cribratge del càncer colorectal recomanades als Estats Units hi ha una prova d'ADN en femtes coneguda com Cologuard.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.