Medicapedia ESENCA
Imatge de Malaltia d'Alzheimer
Imatge: Wikimedia Commons

Malaltia d'Alzheimer

1906 · descripció clínica i anatòmica d'una demència progressiva

Compartir:FacebookWhatsApp

Molt abans que la malaltia tingués nom, els metges grecs i romans ja relacionaven la vellesa amb la pèrdua de facultats mentals, i la demència es considerava una conseqüència gairebé natural de l'envelliment. No hi havia manera de distingir-la d'altres trastorns de la memòria ni d'explicar per què unes persones perdien abans que altres la capacitat de recordar i d'orientar-se. Durant segles, el diagnòstic es basava només en l'observació de la conducta, i les causes quedaven fora de l'abast de la medicina.

El canvi va arribar el 1901, quan el psiquiatre i neuròleg alemany Alois Alzheimer va atendre Auguste Deter, una dona de 51 anys amb pèrdua de memòria, desorientació i canvis de conducta. Alzheimer la va seguir fins a la seva mort, el 1906. Després va examinar el cervell amb un microscopi, després de tenyir els teixits amb una solució de plata, cosa que li va permetre observar alteracions en les neurofibril·les, filaments de l'esquelet intern de les neurones. Poc després va donar a conèixer el cas.

La descripció clínica la va definir Emil Kraepelin, que treballava al mateix laboratori. Kraepelin va deixar de banda alguns elements concomitants, com els deliris i les al·lucinacions, i a la vuitena edició del seu manual de psiquiatria, publicada el 1910, hi va incloure la malaltia com una forma de demència presenil. Aquell mateix any va decidir posar-li el nom del seu company, perquè donava gran importància a trobar la base neuropatològica dels trastorns psiquiàtrics. Durant els cinc anys següents, la literatura mèdica en va recollir almenys onze casos semblants.

Durant molt de temps, el diagnòstic es va reservar a persones entre 45 i 65 anys amb símptomes de demència, i es distingia de la demència senil de les persones grans. Una conferència de 1977 va concloure que les manifestacions clíniques i patològiques de totes dues eren gairebé idèntiques, tot i que no descartava causes diferents. Amb el temps, el diagnòstic va deixar de dependre de l'edat, i el terme malaltia d'Alzheimer es va aprovar oficialment per descriure persones de qualsevol edat amb un patró comú de símptomes, evolució i lesions cerebrals.

Avui és la forma més freqüent de demència i apareix sobretot després dels 65 anys, tot i que en casos poc habituals pot començar abans. La causa exacta encara no es coneix del tot. La malaltia s'associa a l'acumulació de plaques i cabdells neurofibril·lars que alteren les neurones fins a fer-les morir. El diagnòstic definitiu només es confirma amb l'anàlisi del teixit cerebral, però la neuroimatge i els biomarcadors fluids permeten avui un diagnòstic probable en vida. Cap tractament conegut no atura ni reverteix el seu avanç, tot i que alguns alleugereixen temporalment certs símptomes. Els canvis cognitius subtils es poden detectar fins a vuit anys abans de complir els criteris clínics, per això continua la recerca de marcadors més precoços.

Dates clau

  • 1901 Alzheimer atén Auguste Deter, el primer cas que més tard es coneixerà com a malaltia d'Alzheimer.
  • 1906 Després de la mort de la pacient, Alzheimer estudia el seu cervell i descriu les alteracions neurofibril·lars.
  • 1910 Kraepelin inclou la malaltia al seu manual de psiquiatria i li posa el nom d'Alzheimer.
  • 1977 Una conferència conclou que la demència presenil i la senil són clínica i patològicament gairebé idèntiques.

Protagonistes: Alois Alzheimer

Curiositats i anècdotes

Un nom posat per un company

El 1910 Emil Kraepelin va triar el nom d'Alzheimer per a la malaltia, en reconeixement d'un company de laboratori l'observació del cervell del qual considerava essencial.

Cinc anys de seguiment

Alzheimer va seguir Auguste Deter des del 1901 fins a la seva mort el 1906, i només llavors va poder examinar-li el cervell amb un microscopi.

Fonts

Text original de Medicapedia a partir de:

Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia

Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.