
Endoscòpia
1957 · tècnica diagnòstica amb sonda flexible de fibra òptica
Abans de la fibra òptica, mirar dins del cos sense obrir-lo era molt limitat. Els primers instruments eren tubs rígids que només permetien veure trams curts, i la llum provenia de candeles o llums d'oli, que il·luminaven poc i dificultaven la visió. Explorar òrgans corbats com l'estómac era complicat tant per al metge com per al pacient.
ELS antecedents són antics. S'atribueix a Hipòcrates un intent d'observar el recte amb un tub i una candela, encara que altres autors no consideren provat aquest episodi. A Pompeia es va trobar un especul vaginal del segle I, i Pau d'Egina l'esmenta al segle VII com a instrument d'ús corrent. El 1805 Philipp Bozzini va presentar el lichtleiter, un tub amb candela i miralls amb el qual va poder observar el recte, la faringe, la uretra i la bufeta. Els seus contemporanis el van considerar poc més que una joguina, i el seu invent va ser descartat. El 1855 l'òptic Charles Chevalier va proposar el terme endoscopi, i entre el 1894 i el 1895 John Macintyre, a Glasgow, va desenvolupar un instrument amb llum pròpia.
El avenç decisiu va arribar el 1957, quan Basil Hirschowitz, juntament amb C. Wilbur Peters i Lawrence Curtiss, va presentar un endoscopi que feia servir fibres òptiques. Aquestes fibres transmeten la llum fins a l'extrem de la sonda i tornen la imatge a l'ull del metge, cosa que va permetre fer el tub flexible. Una sonda flexible pot seguir el recorregut corb de l'aparell digestiu, cosa que la fa més còmoda que els tubs rígids. Sobre aquesta base es van desenvolupar la gastroscòpia, la colonoscòpia i altres exploracions digestives, classificades segons l'orifici pel qual s'introdueix l'instrument.
Amb el temps, les fibres van donar pas als videoendoscopis, que transmeten la imatge digitalment a un monitor, encara que el principi bàsic es manté. Avui l'endoscòpia flexible s'utilitza per diagnosticar i tractar sense cirurgia oberta: permet extreure pòlips, tractar hemorràgies digestives i prendre mostres de teixits sospitosos per a una biòpsia. Els endoscopis també s'empren en altres especialitats, com la broncoscòpia o la cistoscòpia, cosa que mostra l'amplitud d'aquest tipus d'instrument. Com a procediment mínimament invasiu, forma part de la pràctica habitual de la gastroenterologia.
Dates clau
- 1805 Philipp Bozzini presenta el lichtleiter, amb el qual observa el recte, la faringe, la uretra i la bufeta.
- 1855 Charles Chevalier proposa el terme «endoscopi».
- 1894 John Macintyre desenvolupa a Glasgow un endoscopi amb llum pròpia, acabat el 1895.
- 1957 Basil Hirschowitz, amb C. Wilbur Peters i Lawrence Curtiss, presenta l'endoscopi flexible amb fibres òptiques.
Protagonistes: Basil Hirschowitz, C. Wilbur Peters y Lawrence Curtiss
Curiositats i anècdotes
Un origen inesperat
El metge Adolf Kussmaul es va fixar en els engolidors d'espases, artistes capaços de fer baixar una espasa per la gola sense provocar nàusees. Aquesta observació li va inspirar la idea d'introduir un tub buit per mirar a l'interior del cos.
Un terme acabat d'encunyar
El terme endoscopi es va utilitzar per primera vegada el 7 de febrer de 1855, en referència a l'uretroscopi de Désormeaux. Aquest mateix va començar a fer servir la paraula un mes després.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.