Abans de les estatines, el control del colesterol elevat depenia sobretot de la dieta i de fàrmacs amb resultats limitats. El colesterol transportat en lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) participa en l'aterosclerosi, un procés en què es van acumulant dipòsits de greix a la paret de les artèries i les estrenyen. Quan aquestes artèries s'obstrueixen, augmenta el risc d'infart de miocardi i d'ictus. Les estatines actuen sobre el fetge, on es fabrica bona part del colesterol de l'organisme, en bloquejar un enzim anomenat HMG-CoA reductasa, que catalitza un pas essencial de la seva síntesi.
El camí fins a les primeres estatines va ser llarg. El 1971 es va comprovar que la citrinina, una micotoxina produïda per fongs, era un potent inhibidor d'aquest enzim. Entre 1972 i 1973 es va aconseguir aïllar, a partir de cultius de fongs, la mevastatina, també anomenada compactina, considerada la primera estatina. La seva eficàcia, però, quedava limitada per la seva toxicitat. Al investigador japonès Akira Endo se li associa l'estudi d'aquestes substàncies en aquells anys, encara que el repartiment exacte de mèrits en la història del descobriment es discuteix.
Entre 1978 i 1979, la companyia Merck va desenvolupar la lovastatina, que la FDA va autoritzar per a la venda al públic el 1987. Després van arribar la pravastatina, obtinguda de cultius de Nocardia autotrophica, i la fluvastatina, la primera totalment sintètica. Més tard es va sintetitzar la simvastatina a partir d'un producte de fermentació del fong Aspergillus terreus. Els compostos naturals van servir de punt de partida, i la química va permetre després dissenyar molècules amb millors propietats.
L'ús d'aquests fàrmacs també va plantejar reptes. Algunes substàncies es van retirar per efectes adversos greus, com la cerivastatina el 2001. Els estudis de fase IV, realitzats quan el medicament ja s'usa en la població general, van ajudar a aclarir els riscos a llarg termini. A més, l'adherència dels pacients al tractament ha estat un problema, malgrat la sòlida evidència sobre els seus beneficis, i el debat sobre la seva utilitat en la prevenció primària, especialment en dones, ha estat intens.
La importància de les estatines es mesura amb xifres concretes. Una revisió sistemàtica del 2022 va estimar reduccions absolutes de la mortalitat per totes les causes, de l'infart i de l'ictus de 0,8, 1,3 i 0,4 punts percentuals, respectivament. L'atorvastatina, comercialitzada com a Lipitor, es va convertir en el fàrmac més venut de la història, amb unes vendes de uns 12.000 milions de dòlars el 2008. Avui el grup figura a la Llista de Medicaments Essencials de l'Organització Mundial de la Salut, i la seva història mostra com la farmacologia moderna va passar d'un descobriment en fongs a un fàrmac dissenyat a partir d'una diana ben definida.
Dates clau
- 1971 Es descriu la citrinina com a potent inhibidor de la HMG-CoA reductasa.
- 1972 Entre 1972 i 1973 s'aïlla la mevastatina, considerada la primera estatina.
- 1978 Merck inicia el desenvolupament de la lovastatina, entre 1978 i 1979.
- 1987 La FDA autoritza la venda al públic de la lovastatina.
- 2001 Es retira del mercat la cerivastatina per efectes adversos greus.
Protagonistes: Akira Endo
Curiositats i anècdotes
El fàrmac més venut de la història
L'atorvastatina, coneguda comercialment com a Lipitor, va arribar a ser el medicament de majors vendes de la història, amb uns 12.000 milions de dòlars el 2008. Les vendes globals del grup van caure després des de uns 19.000 milions de dòlars el 2005.
Una estatina retirada per toxicitat
La cerivastatina va ser retirada del mercat el 2001 pel laboratori fabricant, Bayer, per la seva associació amb efectes adversos greus. És un exemple de com la vigilància posterior a la comercialització detecta riscos que els assaigs previs no van mostrar.
Del fong a la síntesi química
Diverses estatines procedeixen de fongs com Penicillium citrinum o Aspergillus terreus, mentre que la fluvastatina va ser la primera totalment sintètica. Aquesta combinació d'origen natural i síntesi química va marcar bona part de la història del grup.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.