
Pressió positiva contínua en les vies respiratòres
1981 · tècnica de suport respiratori que manté obertes les vies aèries
Abans de la CPAP, el problema principal era que els alvèols, petits sacs d’aire on l’oxigen passa a la sang, podien col·lapsar-se al final de l’expiració, i les vies respiratòries superiors podien tancar-se durant la son. Els nounats prematurs amb síndrome de dificultat respiratòria, els pulmons dels quals no tenen la substància que manté oberts els alvèols (el surfactant, que arribaria dues dècades després), eren especialment vulnerables. El tractament depenia sobretot de la ventilació mecànica, un procediment invasiu i amb riscos greus.
Un antecedent primerenc apareix el 1914, quan von Reuss va recollir en el seu tractat The diseases of the newborn l’anomenat «aparell de sobrepressió» de von Tiegel. Constava de mànegues, una font d’oxigen, una mascareta facial cenyida i un recipient amb aigua; la pressió depenia de la profunditat a la qual quedava submergit un tub metàl·lic, mesurada amb una escala en centímetres. Durant dècades va ser un recurs poc conegut.
A finals dels anys seixanta i principis dels setanta, els ventiladors dissenyats per a adults es provaven de manera experimental en nounats, sovint sense èxit. El 1971 Gregory i el seu grup van comunicar l’aplicació reeixida de la CPAP en nadons prematurs que respiraven per si mateixos i presentaven síndrome de dificultat respiratòria. El seu ús en adults es va estendre poc després: la primera descripció a la bibliografia és de 1972 i correspon a pacients amb insuficiència renal aguda. El 1981 Colin Sullivan i el seu equip van descriure l’aplicació de la CPAP nasal en pacients amb apnea obstructiva del son, una afecció en què les vies superiors es col·lapsen durant la nit, i el mètode va passar a formar part de la medicina del son.
Els primers usos van trobar obstacles. La CPAP se subministrava sovint per mitjà d’un tub endotraqueal, que afegia resistència a la respiració espontània i podia lesionar i colonitzar les vies respiratòries, cosa que va portar a buscar sistemes més suaus, com les mascaretes. En el cas dels adults, l’obstacle principal és l’adherència: una part important de pacients abandona el tractament, i més de la meitat ho fa durant el primer any. En les malalties cròniques, l’ús ha de mantenir-se durant tot el son, incloses les becaines i els viatges.
ELS efectes van ser considerables. Després de la introducció de la CPAP, la mortalitat per síndrome de dificultat respiratòria en prematurs va baixar d’entre el 55 i el 35 per cent a entre el 20 i el 15 per cent, una millora comparable a la que després es va aconseguir amb el surfactant. Avui és el tractament més eficaç per a l’apnea obstructiva de moderada a greu i també s’aplica en neonatologia i en altres malalties respiratòries. Al març de 2020 la FDA nord-americana va indicar que els equips de CPAP podien donar suport a pacients amb COVID-19, recomanant una filtració addicional perquè la ventilació no invasiva pot afavorir el contagi. Com que el pacient conserva el control de la seva respiració, la CPAP és un suport i no pas una ventilació mecànica completa.
Dates clau
- 1914 Von Reuss descriu en el seu tractat l’«aparell de sobrepressió» de von Tiegel.
- 1971 Gregory i el seu grup apliquen amb èxit la CPAP en prematurs amb síndrome de dificultat respiratòria.
- 1972 Es descriu el seu ús en adults amb insuficiència renal aguda.
- 1981 Colin Sullivan i el seu equip descriuen la CPAP nasal per a l’apnea obstructiva del son.
- 2020 La FDA nord-americana indica que pot usar-se en pacients amb COVID-19, amb filtració addicional.
Protagonistes: Colin Sullivan
Curiositats i anècdotes
Un recipient d’aigua com a regulador
L’aparell de von Tiegel regulava la pressió ajustant la profunditat d’un tub sota l’aigua, amb una escala en centímetres gravada al recipient.
Un tractament que exigeix constància
Segons la bibliografia, prop d’un 8 per cent de les persones deixa la CPAP després de la primera nit, i més de la meitat l’abandona durant el primer any.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.