Medicapedia ESENCA
Imatge de Procaïna
Imatge: Wikimedia Commons

Procaïna

1905 · primer anestèsic local sintètic, conegut com a novocaïna

Compartir:FacebookWhatsApp

Abans de la procaïna, l'anestèsic local més utilitzat era la cocaïna, que adormia una zona concreta del cos, però contreia els vasos sanguinis i tenia un alt potencial d'abús. Per a moltes intervencions, l'anestèsia general continuava sent l'única alternativa, amb els riscos que comportava. Un anestèsic local bloqueja la conducció nerviosa en una zona determinada, de manera que l'impuls dolorós no arriba al cervell mentre el pacient es manté despert.

La procaïna va ser sintetitzada el 1905 pel químic Alfred Einhorn, poc després de l'amilocaïna. Einhorn li va donar el nom comercial de Novocaïna, format a partir del llatí nov- («nou») i del sufix -caïna, habitual en els alcaloides emprats com a anestèsics. La seva introducció a la pràctica mèdica s'atribueix al cirurgià Heinrich Braun. Einhorn desitjava que el seu descobriment s'utilitzés en amputacions, però els cirurgians van preferir mantenir l'anestèsia general per a aquestes intervencions. Els odontòlegs, en canvi, la van trobar molt útil, i l'odontologia en va esdevenir l'ús principal.

La procaïna pertany al grup dels aminoèsters. Actua sobretot bloquejant els canals de sodi de les neurones, cosa que impedeix que l'impuls nerviós s'iniciï i es propagui. Com altres anestèsics locals, dilata els vasos sanguinis, i per això sovint es combina amb adrenalina, que els contrau. Aquesta combinació redueix el sagnat, prolonga l'adormiment i limita la quantitat de fàrmac que passa a la circulació general. L'organisme la metabolitza a la sang per hidròlisi, amb l'enzim pseudocolinesterasa, i el producte resultant s'elimina pel ronyó.

Amb el temps, la procaïna va ser substituïda per alternatives més eficaces i menys al·lergògenes, com la lidocaïna. Avui s'utilitza menys, tot i que continua disponible en alguns països. Les reaccions al·lèrgiques se solen deure al seu producte de degradació, i no a la procaïna en si, i són poc freqüents. La seva importància històrica rau en ser el primer anestèsic local sintètic d'ús ampli, cosa que va obrir el camí a una anestèsia més segura en procediments menors.

Dates clau

  • 1905 Alfred Einhorn sintetitza la procaïna, que rep el nom comercial de Novocaïna.
  • 1905 El cirurgià Heinrich Braun n'introdueix l'ús en la pràctica mèdica.
  • 1905 Esdevé el primer anestèsic local sintètic d'ús ampli.
  • 2013 La procaïna no figura a la llista de substàncies prohibides de l'Agència Mundial Antidopatge d'aquell any, tot i que el seu ús en competició exigeix informar prèviament els comitès antidopatge.

Protagonistes: Alfred Einhorn

Curiositats i anècdotes

Un nom que es va fer genèric

En algunes regions, el nom comercial Novocaïna s'usa de manera genèrica per referir-se a qualsevol procaïna. L'ortografia varia segons la patent, amb o sense la e final.

Un ús menys esperat

La procaïna és un additiu ocasional de drogues de carrer il·legals, que sovint es venen com a cocaïna o heroïna.

Fonts

Text original de Medicapedia a partir de:

Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia

Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.