
Durant gran part de la història de la medicina, un maluc molt malmès oferia poques sortides. L'articulació uneix el fèmur amb la pelvis: el cap del fèmur, de forma esfèrica, gira dins d'una cavitat anomenada acetàbul. Quan el cartílag que recobreix totes dues superfícies es desgasta, com passa en l'artrosi, o quan l'articulació es destrueix per artritis reumatoide, infeccions o displàsies, caminar esdevé difícil i dolorós. Fins a mitjan segle XX, els tractaments es basaven sobretot en el repòs, les ajudes per caminar i cirurgies que alleujaven el dolor a costa de la mobilitat.
Les primeres pròtesis de maluc es van assajar dècades abans de 1962, amb materials i dissenys que sovint s'afluixaven o es deterioraven amb l'ús. El problema era doble: aconseguir que l'implant quedés ben fixat a l'os i que les superfícies de contacte no es desgastessin ràpidament.
El cirurgià britànic sir John Charnley, que treballava a l'Hospital Wrightington, va estudiar la mecànica de l'articulació i les tècniques de fixació. El 1962 va realitzar amb èxit la primera operació de reemplaçament de maluc en aquell hospital. El seu mètode consistia a substituir el cap del fèmur i la cavitat de l'acetàbul per components artificials, ancorats a l'os amb ciment ossi de metilmetacrilat, un material que s'endureix dins del cos. Alguns historiadors sostenen que l'ús del ciment i la idea de substituir tota l'articulació van aixecar dubtes entre part de la comunitat mèdica de l'època.
L'operació es fa accedint a l'articulació per diferents abordatges. Es retira el cap femoral mitjançant un tall al coll del fèmur, es prepara el canal de l'os per allotjar la tija de l'implant i es neteja la cavitat acetabular, retirant el cartílag danyat i donant-li la forma necessària perquè hi encaixi la copa. La posició del pacient i l'abordatge varien segons el cirurgià i el cas. Amb el temps es van desenvolupar implants no cimentats, en què l'os creix sobre una superfície porosa de la pròtesi, i combinacions híbrides.
Avui el reemplaçament de maluc és una de les operacions ortopèdiques més freqüents. Es calcula que al voltant del 58 % dels reemplaçaments totals duren 25 anys, tot i que la satisfacció dels pacients varia molt segons la tècnica i l'implant. Quan la pròtesi es desgasta o falla, es pot fer una revisió, substituint-la per una de nova. L'operació ha canviat la vida de moltes persones amb dolor crònic de maluc, i els materials i dissenys continuen millorant.
Dates clau
- 1962 Sir John Charnley realitza amb èxit la primera operació de reemplaçament total de maluc a l'Hospital Wrightington.
- 2009 Un estudi assenyala que la incidència d'infecció després de la primera pròtesi de maluc era de l'1 % o menys als Estats Units.
- 2012 El cost mitjà d'un reemplaçament total de maluc als Estats Units arriba als 40.364 dòlars.
Protagonistes: John Charnley
Curiositats i anècdotes
Una cama que sembla més llarga
Moltes persones noten la cama operada més llarga després de la cirurgia, encara que totes dues tinguin la mateixa longitud. La sensació sol desaparèixer cap als sis mesos, quan el cos s'adapta a la nova articulació.
Esport d'alt nivell després d'una tècnica menys invasiva
El recobriment de maluc, una variant menys invasiva del reemplaçament, pot ser més adequat per a pacients més joves. Segons les fonts consultades, permet practicar esport d'alt nivell.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.