
Teràpia de protons
1946 · radioteràpia amb feixos de protons
La protonteràpia és una modalitat de radioteràpia externa que empra un feix de protons per irradiar un tumor. El seu principal avantatge davant d'altres formes de radioteràpia externa és que els protons dipositen la dosi en una franja estreta de profunditat, de manera que gairebé no irradien els teixits sans situats a l'entrada o a la sortida del feix. Així, és possible administrar una dosi més alta al tumor reduint la que reben els òrgans veïns sensibles, o bé mantenir la dosi tumoral disminuint la dosi total en els teixits normals.
El funcionament es basa en un accelerador de partícules, habitualment un ciclotró o un sincrotró, que genera protons i els dirigeix cap al tumor mitjançant imants potents. Abans d'arribar al pacient, el feix s'ajusta en energia, es dispersa lateralment i es modela amb un colimador per adaptar-lo al volum tumoral. Els protons danyen l'ADN de les cèl·lules, cosa que pot provocar-ne la mort o impedir que es divideixin. Les cèl·lules canceroses són especialment vulnerables perquè es divideixen amb rapidesa i reparen malament l'ADN danyat.
La clau física és l'anomenat pic de Bragg. Cada protó d'una energia determinada recorre una distància concreta dins del teixit i cedeix la major part de la seva energia al final d'aquest recorregut, a pocs mil·límetres del seu abast màxim. Variant l'energia dels protons, aquests pics es poden sumar i cobrir tot el gruix del tumor, mentre que els teixits situats més enllà gairebé no reben radiació. Per als tumors profunds es fan servir energies més altes, de 70 a 250 milions d'electronvolts, i per a les lesions superficials, energies més baixes.
La tècnica té el seu origen el 1946, quan Robert R. Wilson, vinculat al laboratori de ciclotró de la Universitat de Harvard, va proposar l'ús terapèutic dels protons. Els primers pacients es van tractar amb acceleradors construïts per a la recerca física, a Berkeley el 1954 i a Uppsala el 1957. El 1961 va començar la col·laboració entre Harvard i l'Hospital General de Massachusetts, que durant quaranta-un anys va perfeccionar el mètode i va tractar 9.116 pacients abans de tancar el ciclotró el 2002. Des d'aleshores, el nombre de centres ha crescut en molts països.
Hi ha dues grans línies d'ús. En la primera, la capacitat de concentrar dosis altes ha permès en alguns casos millorar la probabilitat de control local respecte de la radioteràpia convencional, com en el melanoma uveal o alguns sarcomes i tumors cerebrals. En la segona, l'objectiu no és augmentar la dosi sinó reduir els efectes secundaris sobre el teixit sà, cosa especialment rellevant en infants amb meduloblastoma, els òrgans en creixement dels quals són molt sensibles. En el càncer de pròstata l'evidència és més discutida: alguns estudis troben menys dany rectal i genitourinari a llarg termini, mentre que d'altres assenyalen diferències petites. El moviment intern dels òrgans i les variacions en la posició del pacient poden contrarestar part del guany de precisió.
La protonteràpia continua essent un tema de debat sobre quan i per a quins pacients val la pena pel seu cost i disponibilitat davant dels raigs X. El seu valor depèn del tipus i de la localització del tumor, i es decideix cas per cas en equips multidisciplinaris que sovint la combinen amb cirurgia o quimioteràpia.
Dates clau
- 1946 Robert R. Wilson proposa per primera vegada l'ús terapèutic dels protons.
- 1954 Es tracten pacients amb un accelerador de Berkeley construït per a la recerca física.
- 1961 Harvard i l'Hospital General de Massachusetts inicien la seva col·laboració clínica.
- 1984 L'Institut Paul Scherrer de Suïssa obre el primer centre de protonteràpia d'Europa occidental.
- 2002 Es tanca el ciclotró de Harvard després d'haver tractat 9.116 pacients.
Protagonistes: Robert R. Wilson
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.