Medicapedia ESENCA
Imatge de Radiologia intervencionista
Imatge: Wikimedia Commons

Radiologia intervencionista

1964 · subespecialitat de la radiologia que tracta malalties amb tècniques mínimament invasives guiades per imatge

Compartir:FacebookWhatsApp

Abans que la radiologia ofereix alternatives, moltes afeccions dels vasos sanguinis, dels òrgans interns o de les vies biliars només es podien abordar amb cirurgia oberta, amb els seus riscos i llargs temps de recuperació. La radiologia intervencionista, subespecialitat de la radiologia, s'ocupa de procediments mínimament invasius: el metge accedeix a l'interior del cos per un petit orifici o una incisió mínima, guiat per imatges, per diagnosticar o tractar una malaltia. Alguns procediments són només diagnòstics, com l'angiografia, que mostra els vasos sanguinis amb l'ajut d'un medi de contrast; altres formen part d'un tractament, com l'angioplàstia.

Les eines bàsiques són agulles que travessen la pell, guies metàl·liques fines que orienten el recorregut per vasos o conductes, beines que mantenen obert el trajecte i catèters, tubs pels quals s'introdueixen o s'extreuen líquids i dispositius. Un avenç clau va ser la tècnica de Seldinger, que permet introduir un catèter a través d'una agulla i una guia. Juntament amb la innovació instrumental, va impulsar un desenvolupament ràpid d'aquests procediments als anys setanta. Les imatges que els guien provenen sobretot de la fluoroscòpia, una radiografia en temps real que utilitza radiació ionitzant, tot i que també s'empren l'ecografia, que no la fa servir, i en menor mesura la tomografia computada i la ressonància magnètica.

El punt de partida de l'angioplàstia, l'eixamplament d'una artèria estretida o obstruïda, s'atribueix al metge nord-americà Charles Dotter. El 1964 va tractar per primera vegada una artèria ocluïda en una dona de 82 anys a la qual s'havia proposat amputar el peu esquerre per gangrena. Ella va refusar l'amputació; en obrir l'artèria, el dolor va cessar, va tornar a caminar i tres dits que es donaven per perduts es van desprendre per si sols. Va sortir de l'hospital caminant amb els dos peus. Dotter va emprar dilatadors coaxials, no el catèter amb globus que es generalitzaria després. Per la seva tasca pionera és conegut com a «pare de la radiologia intervencionista», i el 1978 va ser proposat per al Premi Nobel de Fisiologia o Medicina.

El creixement de la disciplina es va basar en la relació entre metges intervencionistes i inventors de dispositius, com Andreas Grüntzig, Julio Palmaz, Kurt Amplatz i Bill Cook. El 1969 Dotter va concebre la idea d'endoprotesis expandibles col·locades dins de l'artèria, els futurs stents. Els primers es van fabricar de nitinol; després van aparèixer l'stent autoexpansible en Z de Gianturco, la malla autoexpansible de Hans Wallsten i l'stent expansible amb globus de Palmaz, que es va perfeccionar i va arribar a la pràctica clínica. Alejandro Margulis va encunyar el terme «intervenció» per a aquestes tècniques i va subratllar que els especialistes necessiten una formació específica i una col·laboració estreta amb cirurgians i especialistes de medicina interna.

Avui l'angioplàstia amb stent és la base de molts tractaments coronaris. La disciplina abasta també l'embolització, que bloqueja vasos anòmals o sagnants; la quimioembolització de tumors hepàtics; la col·locació de filtres a la vena cava inferior per impedir que coàguls arribin als pulmons, i el drenatge d'abscessos i col·leccions. Els seus avantatges, com menys dolor, menor risc d'infecció i una recuperació més ràpida, es contrapesen amb riscos propis, com l'exposició a la radiació i les hemorràgies.

Dates clau

  • 1964 Charles Dotter realitza la primera angioplàstia documentada en una pacient amb una artèria ocluïda.
  • 1969 Dotter concep la idea d'endoprotesis expandibles intraarterials, antecedent dels stents.
  • 1978 Dotter és proposat per al Premi Nobel de Fisiologia o Medicina.

Protagonistes: Charles Dotter

Curiositats i anècdotes

Una pacient que va conservar el peu

Una dona de 82 anys que havia refusat l'amputació va conservar el peu després de la primera angioplàstia de Dotter. Segons el relat, el seu cirurgià va quedar sorprès en veure-la sortir de l'hospital caminant.

Una paraula amb història

El terme «intervenció», aplicat a aquestes tècniques mínimament invasives, va ser encunyat per Alejandro Margulis, que el va fer servir per descriure un camp que combina imatge i tractament.

Fonts

Text original de Medicapedia a partir de:

Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia

Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.