Medicapedia ESENCA
Imatge de Ressonància magnètica funcional
Imatge: Wikimedia Commons

Ressonància magnètica funcional

1990 · tècnica d'imatge que mostra l'activitat cerebral a través del flux sanguini

Compartir:FacebookWhatsApp

La ressonància magnètica funcional (RMf, en anglès fMRI) és una tècnica que permet observar quines zones del cervell s'activen mentre una persona fa una tasca. El seu punt de partida és una relació coneguda des de fa més d'un segle: quan una regió cerebral treballa, augmenta el flux de sang cap a ella. Abans que existís aquesta tècnica, els metges disposaven de mètodes molt limitats per relacionar una funció concreta amb una zona determinada del cervell. El coneixement provenia sobretot de lesions, d'estudis amb animals o de tècniques invasives, que podien implicar cirurgia, injeccions o substàncies radioactives.

La ressonància magnètica convencional ja permetia obtenir imatges anatòmiques sense radiació ionitzant, però només mostrava una fotografia estàtica de l'estructura del cervell. La idea que va impulsar la versió funcional va ser ampliar aquesta eina per captar els canvis que produeix l'activitat neuronal. L'enllaç el proporcionen les diferències magnètiques entre la sang rica en oxigen i la sang pobra en oxigen. L'oxihemoglobina és diamagnètica, mentre que la desoxihemoglobina, que ha cedit el seu oxigen als teixits, és paramagnètica i altera el senyal que registra l'aparell. Linus Pauling i Charles Coryell ja havien descrit aquestes diferències magnètiques el 1936, tot i que la seva rellevància per a la imatge cerebral va trigar dècades a aprofitar-se.

El 1990, Seiji Ogawa, dels laboratoris AT&T Bell, i els seus col·laboradors van descriure el contrast BOLD (dependent del nivell d'oxigen en la sang). Van treballar amb rosegadors en un camp magnètic intens i van comprovar que els canvis en l'oxigenació es veien a les imatges. Després van mostrar que aquests canvis es relacionaven amb l'activitat funcional del cervell registrada amb electroencefalografia. Durant els anys següents, equips de Harvard, entre ells el de Belliveau, i Kenneth Kwong i col·laboradors el 1992 van demostrar el mètode en persones, primer en l'escorça visual. La tècnica no es va acceptar sense reserves: calia demostrar que els senyals eren fiables i no artefactes, i els primers treballs es van discutir amb intensitat.

Avui la ressonància funcional és la tècnica dominant en la recerca del mapa cerebral perquè no requereix injeccions ni radiació. La seva precisió espacial és de mil·límetres, encara que en la pràctica habitual la resolució temporal és de només uns pocs segons. En clínica s'utilitza sobretot per localitzar funcions crítiques abans d'operar un tumor, de manera que el neurocirurgià pugui retirar la major part de la lesió sense danyar el llenguatge o la motricitat. També s'empra per investigar fàrmacs i per avaluar la consciència en pacients amb estats de mínima resposta.

Dates clau

  • 1890 Charles Roy i Charles Sherrington relacionen per primera vegada la funció cerebral amb la seva irrigació sanguínia.
  • 1936 Linus Pauling i Charles Coryell descriuen les diferents propietats magnètiques de la sang oxigenada i la desoxigenada.
  • 1990 Seiji Ogawa i col·laboradors descriuen el contrast BOLD en rosegadors.
  • 1992 Tres estudis apliquen per primera vegada el contrast BOLD en persones.
  • 1998 Es descriu la xarxa neuronal per defecte, activa en estats de repòs cerebral.

Protagonistes: Seiji Ogawa

Curiositats i anècdotes

Un antecedent oblidat

Angelo Mosso, a finals del segle XIX, va idear una balança de circulació humana que pretenia mesurar la redistribució de la sang durant l'activitat emocional i intel·lectual. El seu treball va romandre poc conegut fins que es va recuperar l'instrument original.

Un ús controvertit

Segons la font, algunes empreses han desenvolupat detectors de mentides basats en la RMf, encara que la recerca no es considera prou madura per a un ús comercial generalitzat.

Fonts

Text original de Medicapedia a partir de:

Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia

Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.