Tirotricina (primer antibiótico comercial)
1939 · antibiòtic aïllat del sòl per René Dubos el 1939
Abans dels antibiòtics, les infeccions de la boca, la gola i les ferides externes es tractaven amb antisèptics de gran espectre, molts d'ells irritants, i amb mesures de neteja que no sempre aturaven la propagació dels microorganismes. La medicina no disposava de substàncies capaces de matar bacteris concrets sense perjudicar excessivament l'organisme, i la idea que els microbis de l'entorn poguessin produir compostos útils gairebé no s'havia explorat de manera sistemàtica.
El bacteriòleg nord-americà René Dubos, d'origen francès, va buscar aquestes substàncies en microorganismes del sòl. Cap al 1939 va aïllar d'uns bacteris un compost que va anomenar tirotricina, obtingut de l'espècie Bacillus brevis, avui classificada com a Brevibacillus brevis. Més tard, juntament amb Rollin Hotchkiss, Dubos va demostrar que la barreja era en realitat una combinació de dos antibiòtics diferents, la gramicidina i la tirocidina. Tots dos són polipèptids, cadenes curtes d'aminoàcids, que alteren la membrana cel·lular dels bacteris sobretot grampositius, i els fan perdre la integritat.
La tirotricina va tenir una acollida desigual. La seva toxicitat n'impedia l'ús intern, de manera que el seu paper es va limitar a aplicacions tòpiques, com a antisèptic en ferides i infeccions externes i, sobretot, en pastilles per a la gola. Tot i així, va ser el primer antibiòtic emprat en malalties humanes, un fet que va obrir el camí a la recerca sistemàtica de fàrmacs produïts per microorganismes.
La seva importància històrica supera el seu ús actual. Va demostrar que el sòl era una font valuosa d'antibiòtics i que l'estudi de la vida microbiana podia generar tractaments. A més, la tirotricina i compostos relacionats com la polimixina B, la colistina i la bacitracina formen un grup d'antibiòtics polipeptídics sense resistència creuada entre ells, cosa que els fa útils per entendre com actuen els fàrmacs i com els bacteris desenvolupen resistències.
Dates clau
- 1939 René Dubos aïlla de bacteris del sòl el compost que anomena tirotricina.
- 1939 Dubos i Hotchkiss demostren poc després que la tirotricina és una barreja de gramicidina i tirocidina.
- La tirotricina esdevé el primer antibiòtic emprat en malalties humanes.
- La seva toxicitat restringeix l'ús a aplicacions externes, com les pastilles per a la gola.
Protagonistes: René Dubos
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.