Medicapedia ESENCA
Imatge de Tomografia computada per emissió de fotó simple
Imatge: Wikimedia Commons

Tomografia computada per emissió de fotó simple

1963 · tècnica tomogràfica de medicina nuclear basada en raigs gamma

Compartir:FacebookWhatsApp

Abans de la SPECT, la medicina nuclear es basava sobretot en la gammagrafia plana: després d'introduir a l'organisme una substància marcada amb un radionuclid (un àtom inestable que emet radiació), una gammacàmera registrava una única imatge bidimensional de on es concentrava. El problema era que cada imatge aplana estructures situades a diferents profunditats, de manera que resultava difícil precisar en quina zona del cos es trobava una activitat anormal.

La tomografia computada per emissió de fotó únic, en anglès Single-photon emission computed tomography, es va desenvolupar el 1963 a partir del treball de David Kuhl i Roy Edwards. La idea de fons era fer girar la gammacàmera al voltant del pacient, prendre imatges des de diversos angles i deixar que un ordinador reconstruís amb elles un volum tridimensional. Reconstruir una imatge a partir de projeccions exigeix càlculs considerables, cosa que la informàtica de l'època feia difícil d'aplicar de manera rutinària; probablement per això la tècnica va trigar a generalitzar-se en la pràctica clínica.

A diferència de la radiografia, els raigs X de la qual procedeixen d'un aparell extern, en la SPECT la radiació procedeix de l'interior del mateix cos: l'isòtop, com el tecneci 99m, emet raigs gamma directament, i la imatge reflecteix l'activitat biològica, per exemple el flux sanguini als capil·lars, més que l'estructura anatòmica. Les dades tridimensionals es poden mostrar després com a seccions fines en qualsevol orientació, de manera semblant al que ofereixen la tomografia computada, la ressonància magnètica o la PET.

La SPECT té limitacions. La seva resolució espacial és d'un centímetre aproximadament, més baixa que la de la PET, i produeix més soroll a la imatge perquè detecta menys fotons. No obstant això, utilitza radioisòtops de vida mitjana més llarga i més fàcils d'obtenir, cosa que fa els seus escàners bastant més econòmics. Un estudi típic pren projeccions cada 3-6 graus, uns 15-20 segons per imatge, de manera que el conjunt dura entre 15 i 20 minuts. Alguns equips amb dos o tres capçals redueixen aquest temps, perquè cobreixen l'arc necessari amb menys girs.

El procés exigeix que el pacient romangui immòbil, perquè el moviment degrada la imatge, i una acumulació molt intensa de radiofàrmac, com a la bufeta, genera artefactes al voltant. Per compensar aquests problemes s'han desenvolupat algorismes de reconstrucció iterativa, que guanyen pes davant la retroprojecció filtrada clàssica.

Avui la SPECT complementa molts estudis d'imatge gamma: serveix per localitzar tumors, infeccions amb leucòcits, la tiroide o lesions òssies en la gammagrafia. En cardiologia permet avaluar la perfusió del miocardi amb esforç o amb fàrmacs, i en neurologia ajuda a estudiar el metabolisme cerebral en les demències. La seva gran aportació ha estat convertir una imatge plana d'activitat en un mapa tridimensional i funcional de l'òrgan.

Dates clau

  • 1963 Any associat al desenvolupament de la tècnica per David Kuhl i Roy Edwards.
  • 2012 Una revisió publicada aquell any descrivia resultats de càmeres SPECT multicapçal amb anàlisi quantitativa en l'estudi de les demències.
  • Avui La SPECT s'usa de manera rutinària al costat d'altres tècniques d'imatge funcional, amb mètodes de reconstrucció cada cop més avançats.

Protagonistes: David Kuhl; Roy Edwards

Curiositats i anècdotes

Un isòtop de vida curta

El tecneci 99m té una vida mitjana d'unes sis hores i s'obté de generadors que s'enviен als hospitals cada setmana per disposar de material fresc.

Un maniquí per mesurar la qualitat

Per avaluar el rendiment dels sistemes SPECT s'utilitzen eines de control de qualitat com l'anomenat maniquí de Jaszczak.

Fonts

Text original de Medicapedia a partir de:

Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia

Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.