
Turbina dental
1871 · odontòlegs britànic i nord-americà, pioners del torn dental
Durant molt de temps, tractar una càries o reparar una peça dental depenia d'instruments manuals i de la força i la serenor de la mà del professional. El torn dental és un petit trepant que gira a gran velocitat i permet retirar teixit danyat i preparar les peces dentals amb més precisió. Per extensió es va conèixer com a trepant de dentista i avui es denomina habitualment turbina dental.
Les fonts recullen que a la cultura de la vall de l'Indus, durant l'Edat del Bronze, ja es practicava l'odontologia, encara que l'antiguitat exacta d'aquestes pràctiques es discuteix i les estimacions varien en milers d'anys. L'aparell modern, en canvi, té un origen molt més recent. El 1864 l'odontòleg britànic George Harrington va adaptar el mecanisme d'un rellotge de corda perquè una petita broca girés durant uns dos minuts, un temps molt limitat que obligava a aturar el treball per tornar a donar corda.
El 1868 l'odontòleg nord-americà George F. Green va idear un torn pneumàtic accionat amb un pedal, que mitjançant un full impulsava aire i arribava a unes 2000 revolucions per minut. L'any 1871 es vincula també a James Beall Morrison com a part d'aquesta evolució dels torns. El 1875 Green va patentar el primer torn dental elèctric, una solució que substituïa l'esforç del pedal per un motor.
El torn elèctric es va fer servir fins a finals de la dècada de 1950, quan es va introduir la turbina que funciona amb aire comprimit. Aquest aire fa girar una roda de tipus Pelton situada al capçal de la peça de mà, i arriba a velocitats de fins a 500.000 revolucions per minut. Els rodaments lubricats permeten que la broca giri amb poca fricció, i un doll d'aigua refreda la zona de treball, perquè la fricció genera molta calor. Més endavant es van incorporar llums LED a prop de la broca, que milloren la visibilitat de l'operador.
Avui la turbina és la base de bona part de l'odontologia restauradora. La seva importància rau a permetre retirar només el necessari i controlar millor cada moviment, cosa que el pacient sol percebre com una intervenció més breu i menys molesta. Les brocas s'han d'esterilitzar en autoclau després de cada ús, sense alcohol, perquè aquest danyaria els lubricants de l'instrument.
Dates clau
- 1864 George Harrington presenta un torn el gir del qual procedeix d'un mecanisme de rellotge de corda.
- 1868 George F. Green idea un torn pneumàtic accionat amb pedal, que arriba a unes 2000 rpm.
- 1871 Any vinculat a James Beall Morrison dins de l'evolució dels torns dentals.
- 1875 Green patenta el primer torn dental elèctric.
Protagonistes: James Beall Morrison
Curiositats i anècdotes
Una broca moguda per un rellotge
El primer mecanisme de Harrington va agafar el sistema d'un rellotge de corda. El seu gir durava només dos minuts abans de necessitar una nova empenta.
Dates discutides a la vall de l'Indus
Les fonts no coincideixen en l'antiguitat de la pràctica dental a la vall de l'Indus: algunes parlen de fa uns 9000 anys i unes altres situen els indicis cap al 7000 aC.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.