
Vacuna contra la fiebre amarilla
1937 · vacuna vírica atenuada contra una infecció transmesa per mosquits
Per entendre la importància d'aquesta vacuna convé partir de la malaltia. La febre groga és una infecció vírica transmesa per mosquits que apareix a l'Àfrica i a l'Amèrica del Sud. Provoca febre, dolor muscular i, en els casos greus, ictericia, és a dir, un to groguenc de la pell i els ulls per afectació del fetge, d'on prové el seu nom. Durant segles va ser una causa temuda de brots en ciutats i ports, i abans de disposar d'una vacuna la protecció depenia sobretot de combatre els mosquits, aïllar els malalts i confiar en la sort.
L'obertura del Canal de Panamà el 1912 va multiplicar els desplaçaments de persones i mercaderies entre regions afectades i, amb ells, l'exposició a la malaltia. Els primers intents de vacuna van ser desiguals. El bacteriòleg japonès Hideyo Noguchi va dirigir investigacions de la Fundació Rockefeller a l'Equador basades en la idea, que després va resultar errònia, que la malaltia era causada per un bacteri del gènere leptospira. Altres investigadors no van poder reproduir els seus resultats i la vacuna acabà abandonada. Una altra vacuna, elaborada a partir de la coneguda com a 'soca francesa' del virus, obtinguda d'un home de Dakar, al Senegal, que havia sobreviscut la malaltia, provocava complicacions neurològiques i sistèmiques greus en alguns casos, i els intents d'afeblir el virus no van donar el resultat esperat.
El 1927 els científics de la Fundació Rockefeller van aïllar el virus d'un pacient africà anomenat Asibi, el primer aïllament del virus en un ésser humà. Una vacuna feta amb sèrum humà va resultar més segura, però exigia grans quantitats de sèrum, cosa que limitava la producció a gran escala.
L'avenç decisiu va arribar amb Max Theiler, que va treballar al costat de Wilbur Sawyer i altres col·laboradors de la Fundació Rockefeller. Theiler va aconseguir atenuar el virus mitjançant passos successius per teixits animals i va obtenir la soca 17D, que es podia cultivar en ous embrionats de gallina i era prou inofensiva per a l'ús humà. Els assajos de 1937 van mostrar que una sola dosi bastava per generar una immunitat que es mantenia en el temps. La vacuna va entrar en ús el 1938 i es va produir en grans quantitats.
Avui s'administra en una única injecció, habitualment entre els nou i els dotze mesos d'edat en zones on la malaltia és comuna, i alguns països la exigeixen com a certificat als viatgers procedents d'àrees endèmiques. L'Organització Mundial de la Salut la inclou a la seva llista de medicaments essencials. Els efectes adversos lleus, com el mal de cap o el dolor al punt d'injecció, són freqüents però passatgers, i els greus són rars. La majoria de reaccions al·lèrgiques es relacionen amb les proteïnes de l'ou en què es cultiva. Hi ha una forma molt poc freqüent, anomenada YEL-AVD, semblant a la febre groga i associada a la vacuna, els factors de risc de la qual no es coneixen amb certesa. Més de 500 milions de dosis administrades i molt pocs casos documentats són la millor mesura de la seva seguretat.
Dates clau
- 1912 L'obertura del Canal de Panamà augmenta l'exposició global a la febre groga.
- 1927 Es aïlla el virus d'un pacient africà, el primer aïllament en una persona.
- 1937 Max Theiler i els seus col·laboradors de la Fundació Rockefeller assagen la vacuna 17D.
- 1938 La vacuna entra en ús.
Protagonistes: Max Theiler (con Wilbur Sawyer y colaboradores de la Fundación Rockefeller)
Curiositats i anècdotes
Un article del 2001 que demanava cautela
El 2001 l'Associació Mèdica Canadenca va publicar a CMAJ un article titulat 'Vacuna contra la febre groga: assegureu-vos que el pacient la necessita', que recomanava vacunar només viatgers sense contraindicacions i persones que anessin a zones amb activitat de la malaltia.
Un virus amb nom de pacient
El virus es va aïllar el 1927 a partir d'un pacient africà anomenat Asibi, el primer en què es va identificar el virus en una persona.
Pocs casos en viatgers vacunats
Entre 1970 i 2002 es van notificar nou casos en viatgers no vacunats dels Estats Units i Europa, i vuit van morir. Només hi va haver un cas documentat en un viatger vacunat, un espanyol que va visitar l'Àfrica Occidental el 1988.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.