
Alfred Deakin
1856–1919 · polític australià, primer ministre en tres ocasions
Malaltia: Deteriorament cognitiu degeneratiu
Més sobre: Malaltia d'Alzheimer
Alfred Deakin (Melbourne, 1856-1919) va ser un dels pares de la federació australiana i primer ministre del país en tres mandats, entre 1903 i 1910. Va estudiar Dret, va treballar com a periodista i va ocupar càrrecs ministerials al govern de Victòria abans de dedicar-se a la política federal.
ELS primers símptomes de la malaltia van aparèixer al final de la seva carrera política, cap al 1912 i 1913. El rasgo més visible era una pèrdua progressiva de memòria, senyal d'un procés neurològic degeneratiu, és a dir, que danya de manera gradual les cèl·lules del cervell. Deakin va pensar al principi que l'origen era l'estrès i va confiar que deixar la política l'ajudaria a recuperar-se. Segons va explicar, però, els seus records van començar a esvair-se en el moment en què va abandonar el parlament.
ELS metges de l'època no van poder arribar a un diagnòstic clar. El 1913 una opinió va descriure el seu estat com a «hiperneurastènia», un terme usat aleshores per al esgotament nerviós sense una causa coneguda. La medicina del moment no disposava de proves d'imatge cerebral ni d'anàlisis capaces d'identificar amb precisió aquest tipus de trastorn, i el tractament es limitava al repòs i a les cures generals.
Avui la causa exacta no es pot confirmar. Els historiadors i neuròlegs que han estudiat el seu cas han plantejat diverses hipòtesis: demència vascular, causada per una mala irrigació sanguínia del cervell, que encaixaria amb la hipertensió crònica que també patia; un Alzheimer d'inici precoç; una neurosífilis, infecció bacteriana que afecta el sistema nerviós; o una deficiència de vitamina B12, relacionada amb una dieta vegetariana. Cap d'aquestes explicacions no s'ha pogut demostrar de manera concloent.
La malaltia va marcar els seus darrers anys. Deakin va morir a casa seva de Melbourne el 7 d'octubre de 1919, a 63 anys. La causa oficial de la mort va ser una meningoencefalitis, una inflamació del cervell i de les seves membranes. El seu llegat polític inclou el suport a la protecció dels treballadors, la introducció de pensions i el desenvolupament dels sistemes de reg, tot i que el seu nom també s'associa a decisions polèmiques, com el suport a les lleis d'immigració restrictiva de la seva època.
Dates clau
- 1913 Es retira de la política i comença a notar clarament la pèrdua de memòria.
- 1913 Un metge parla d'«hiperneurastènia», el diagnòstic oficial de l'època.
- 1919 Mor a Melbourne a 63 anys; la causa oficial és una meningoencefalitis.
Curiositats i anècdotes
Una llei pionera
El 1885 va aconseguir l'aprovació de la Factories and Shops Act de Victòria, una de les primeres normes que regulaven les condicions de treball i l'horari a les fàbriques i botigues.
Un insult polític
Segons les fonts, sir William Lyne li va dir «Judes» després de la fusió de partits que molts van interpretar com una traïció als seus principis liberals.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.