Medicapedia ESENCA
Imatge de Frances Farmer
Imatge: Wikimedia Commons

Frances Farmer

1913–1970 · actriu nord-americana de cinema, teatre i televisió

Malaltia: Esquizofrènia paranoide

Compartir:FacebookWhatsApp

Frances Farmer (Seattle, 1913-Indianapolis, 1970) va ser una actriu nord-americana de cinema, teatre i televisió. Després de signar el 1935 un contracte amb Paramount Pictures i de participar en diverses pel·lícules, la seva carrera es va veure interrompuda per una sèrie de crisis psiquiàtriques que van marcar bona part de la seva vida i que, amb el temps, es van convertir en objecte d'un intens debat públic.

Els primers signes de malestar van aparèixer a finals dels anys trenta. Farmer va recórrer a l'alcohol per alleujar una depressió que s'agreujava, i la seva conducta erràtica va començar a cridar l'atenció de la premsa. Després de diversos arrests i reingressos en centres psiquiàtrics, a començaments de la dècada de 1940 se li va diagnosticar esquizofrènia paranoide, una malaltia mental greu que altera la percepció de la realitat i del pensament, amb deliris i al·lucinacions. Abans, a Los Angeles, se li havia atribuït una psicosi maniacodepressiva, terme de l'època per als trastorns de l'humor amb episodis alterns d'eufòria i abatiment.

Segons la medicina de l'època, els tractaments disponibles eren limitats i molt invasius. Al sanatori de Kimball va rebre, segons el seu propi testimoni, tractaments de coma insulínic, una tècnica que provocava convulsions i pèrdua de consciència controlada. Més tard va ser internada a l'hospital estatal de Steilacoom, a l'estat de Washington, on se li van aplicar electroxocs. S'ha sostingut que també se li va practicar una lobotomia, però això no està comprovat: els arxius de l'hospital no la registren, i diverses antigues infermeres van declarar el 1983 que mai no havia estat pacient d'aquella sala. Les denúncies sobre abusos durant aquells anys d'internament es van fer públiques sobretot després de la seva mort.

Avui els historiadors i els psiquiatres debaten el diagnòstic. Alguns sostenen que els símptomes descrits podrien correspondre a un trastorn bipolar agreujat pel consum d'alcohol, mentre que altres consideren plausible l'esquizofrènia. Un diagnòstic retrospectiu, sense una història clínica completa, és sempre una hipòtesi. El que sí està documentat és que el seu internament, impulsat en bona part per la seva mare i obtingut per via judicial, va reduir dràsticament les seves oportunitats professionals. En sortir de l'hospital, al cap d'uns cinc anys, va tornar a aparèixer a la televisió, però no va recuperar mai la carrera que havia començat a Hollywood. Va morir el 1970, a 56 anys, de càncer d'esòfag. La seva història, reinterpretada en llibres i en el debat públic, s'ha convertit en un símbol dels abusos de la psiquiatria de mitjan segle XX.

Dates clau

  • 1942 Després de diversos arrests i ingressos, rep el diagnòstic d'esquizofrènia paranoide.
  • 1945 La seva mare obté la tutela i el tribunal ordena el seu reingrés a l'hospital estatal de Steilacoom.
  • 1947 Un incendi destrueix bona part del centre de Steilacoom i causa diverses morts entre els pacients.
  • 1949 Una periodista publica un reportatge sobre les condicions de l'hospital al Seattle Post-Intelligencer.
  • 1970 Mor de càncer d'esòfag, a 56 anys.

Curiositats i anècdotes

Un nom pres d'un explorador viking

El seu marit va canviar diverses vegades de nom abans d'adoptar el definitiu, Leif Erickson, en homenatge a l'explorador viking.

Una cançó de Nirvana

El grup de Seattle Nirvana va dedicar a Farmer una cançó titulada Frances Farmer Will Have Her Revenge on Seattle.

Entrevistes de 1983

El 1983, diversos diaris de Seattle van entrevistar antics empleats de l'hospital de Steilacoom, inclosos totes les infermeres de la sala de lobotomies d'aquells anys, que van dir que Farmer mai no hi havia estat pacient.

Fonts

Text original de Medicapedia a partir de:

Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia

Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.