
Simone Weil
1909–1943 · filòsofa i mística francesa
Malaltia: Tuberculosi
Més sobre: Tuberculosi
També a: la seva obra a Filopedia
Simone Weil (París, 1909 – Ashford, Anglaterra, 1943) va ser una filòsofa, mística i militant política francesa, l'obra de la qual, publicada gairebé tota després de la seva mort, ha marcat els debats sobre religió, política i treball. La seva salut va ser fràgil des de la infància: cap als sis mesos de vida va patir una apendicitis greu, una inflamació dolorosa de l'apèndix, i al llarg de la vida va arrossegar malalties que la van obligar a interrompre l'ensenyament en diverses ocasions.
Durant els anys trenta va combinar la docència en liceus amb el suport al moviment sindical, un any de treball en fàbriques i la seva participació en la guerra civil espanyola, on va servir breument amb la Columna Durruti. El 1936, al front d'Aragó, es va cremar greument amb oli bullent i va haver d'abandonar la unitat. Aquella lesió no tenia relació amb la malaltia que acabaria amb la seva vida, però mostra com eren de exigents els seus compromisos per al seu cos.
El 1943, mentre treballava per als serveis de la França Lliure a Gran Bretanya, li van diagnosticar tuberculosi, una infecció bacteriana que afecta sobretot els pulmons. En aquella època es tractava amb repòs, bona alimentació i estades en sanatoris, perquè els antibiòtics eficaços tot just començaven a estar disponibles. Va ser internada en un sanatori d'Ashford, on va morir l'agost de 1943, als 34 anys.
Les causes de la seva mort encara es debaten. Alguns biògrafs sostenen que la seva decisió de no menjar més del que tenia la població de la França ocupada va debilitar el seu organisme i va agreujar la malaltia. Altres historiadors donen més pes a la pròpia tuberculosi, i alguns relats citen una insuficiència cardíaca com a causa immediata. Com que cap diagnòstic retrospectiu no es pot confirmar amb certesa, convé llegir aquestes explicacions com a hipòtesis en competència i no com a conclusions tancades.
L'últim any de la seva vida el va dedicar a escriure i a aprofundir en la espiritualitat cristiana, un acostament que ella va viure de manera heterodoxa i que no li va impedir interessar-se per altres tradicions religioses. La major part dels seus manuscrits va arribar a la impremta després de la seva mort, gràcies a amics que els van editar. Albert Camus, un d'ells, la va considerar «l'únic gran esperit del nostre temps», i el seu pensament continua estudiant-se en filosofia, política i teologia.
Dates clau
- 1909 Neix a París en una família jueva laica i intel·lectual.
- 1936 Es crema greument amb oli bullent durant la seva estada a Aragó i ha d'abandonar la unitat.
- 1943 Li diagnostiquen tuberculosi i és internada en un sanatori d'Ashford.
- 1943 Mor a l'agost, als 34 anys.
Curiositats i anècdotes
Un sobrenom escolar
Els seus companys la deien «imperatiu categòric amb faldilla» pel seu rigor ètic, i al liceu Henri IV se la coneixia com la «Verge roja» per les seves opinions radicals.
Sànscrit per llegir el Bhagavad Gita
Va aprendre sànscrit per poder llegir el Bhagavad Gita en la seva llengua original.
Una sanció al liceu
Va ser suspesa per desobeir la norma que prohibia a les alumnes fumar juntament amb companys homes.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.