
L'asfíxia és una situació en què el cos rep molt poc oxigen a causa d'una respiració deficient. No és una malaltia concreta, sinó un conjunt de circumstàncies molt diferents que comparteixen un mateix efecte: impedir que l'aire arribi als pulmons, que l'oxigen passi a la sang o que la sang el porti als teixits. Quan l'oxigen manca del tot en els teixits es parla d'anòxia; quan la manca és menor, d'hipòxia. Ambdós termes es relacionen, però no són sinònims d'asfíxia: en la inhalació de gasos es parla sobretot d'hipòxia, mentre que en un estrangulament o un ofegament de la gola es considera asfíxia.
El terme procedeix del grec, on feia referència a una idea semblant a «sense pols», i s'ha usat des de l'antiguitat per descriure la pèrdua de la respiració. Els textos mèdics clàssics ja recollien morts per ofegament, estrangulació o obstrucció de la gola, encara que sense una comprensió fisiològica del que passava dins del cos. Durant segles es va atribuir sovint la mort a l'absència d'aire o a una fallada del cor, i no fins al desenvolupament de la fisiologia respiratòria es va entendre el paper de l'oxigen a la sang i a les cèl·lules.
L'asfíxia pot produir-se per obstrucció de les vies respiratòries, per estar en un ambient sense oxigen suficient, per gasos tòxics com el monòxid de carboni, que s'uneix a l'hemoglobina de la sang i desplaça l'oxigen, o per sobredosi de narcòtics. També se'n distingeix l'asfíxia mecànica, causada per pressió externa sobre el tòrax o la cara, que la literatura forense descriu amb definicions que varien entre autors. Un cas històric especialment conegut és el dels assassinats de Burke i Hare a Edimburg, el 1828, el mètode dels quals, asfixiar les víctimes tapant-los el nas i la boca mentre se'ls premia el cos, va donar origen al terme «burking».
En els nounats, l'asfíxia perinatal es deu a la privació d'oxigen durant el part o just després. Durant anys hi va haver debat sobre si calia reanimar aquests nadons amb oxigen pur o amb aire normal. Es va demostrar que les altes concentracions d'oxigen generen radicals lliures, molècules molt reactives que poden danyar els teixits, i el 2010 unes noves pautes internacionals de reanimació neonatal, en les quals va influir el treball d'Ola Didrik Saugstad, van recomanar l'aire normal en lloc de l'oxigen al 100 %.
La resposta històrica a l'asfíxia ha estat la ventilació artificial. Des dels intents del segle XVIII d'inflar els pulmons fins a la respiració boca a boca i la ventilació mecànica moderna, l'objectiu ha estat restituir l'aire als pulmons amb rapidesa, perquè el cervell pot patir danys irreversibles si l'oxigen s'interromp només durant uns pocs minuts.
Dates clau
- 1828 Els assassinats de Burke i Hare a Edimburg donen origen al terme «burking» per a una forma d'asfíxia mecànica.
- 1971 El desastre d'Ibrox, a Glasgow, mostra com la compressió del tòrax per la multitud pot causar la majoria de morts en aglomeracions.
- 1989 En el desastre de Hillsborough, la majoria de víctimes moren per asfíxia compressiva en una grada massificada.
- 2010 Noves pautes internacionals de reanimació neonatal recomanen l'aire normal en lloc de l'oxigen al 100 %.
Curiositats i anècdotes
L'origen del terme
Segons l'etimologia tradicional, la paraula grega de la qual deriva asfíxia es relaciona amb l'absència de pols, cosa que reflecteix l'antiga idea que el pols i la respiració es perdien junts.
Un mètode que va donar nom a un crim
El verb «burking» va prendre el nom de William Burke, un dels assassins d'Edimburg, i després es va fer servir per descriure qualsevol mort causada per la combinació de tapar la boca i comprimir el cos.
Medicapedia és un web de divulgació històrica. No ofereix consell mèdic, diagnòstics ni recomanacions de tractament.
Personatges famosos que la van patir 3
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.
George Floyd
Henri Giffard
Bernard Buffet