
El Sanatori Lo-sheng, el nom del qual vol dir «vida feliç», es va construir el 1929 al districte de Xinzhuang, a Nou Taipei (Taiwan), durant el domini colonial japonès. Inicialment es va anomenar Rakusei i va ser concebut com a centre d'aïllament per a persones afectades per la lepra, una malaltia crònica que malmet la pell i els nervis perifèrics i que aleshores no tenia un tractament eficaç. Els cinc primers edificis podien allotjar més de cent pacients.
Durant els anys trenta es va convertir en el primer hospital per a malalts de lepra i en l'únic sanatori públic d'aquest tipus de l'illa. Amb el suport d'una policia sanitària i de metges oficials, les autoritats investigaven, aïllaven i internaven els afectats. Així, el centre va funcionar com a institució d'internament obligatori i, per a molts, de per vida. La mateixa política es va mantenir a l'inici del règim del Kuomintang després de la guerra.
Quan els nous tractaments van fer possible l'alta, el 1954 es va permetre als pacients abandonar el centre. Tanmateix, molts portaven anys aïllats, havien patit discriminació i tenien poques alternatives, de manera que es van quedar.
El 1994 la companyia de metro de Taipei va projectar un dipòsit de trens sobre el terreny del sanatori per a la línia Zhonghe-Xinlu. El govern va aixecar un nou edifici hospitalari proper, però la demolició projectada del conjunt original va provocar debats i, més tard, un moviment de conservació. L'exdirector Chen Ching-chuan es va oposar al projecte i va fer enquestes entre els pacients, poc abans de ser apartat del càrrec. El 2001, amb la Línia Xinzhuang, es va plantejar convertir el centre en un hospital comunitari, cosa que hauria posat fi a l'atenció específica als malalts de lepra. El 2002 els residents van rebre dues torres modernes en lloc dels habitatges que se'ls havien promès.
El 2009 el sanatori va ser proposat com a possible patrimoni mundial pel seu paper en la història de la política, la medicina, la salut pública i els drets humans a Taiwan. El desenllaç final de les negociacions excedeix la informació disponible.
Dates clau
- 1929 S'inaugura el sanatori, anomenat originalment Rakusei, durant el domini japonès.
- 1934 S'intensifiquen la investigació, la quarantena i l'internament de malalts de lepra, polítiques que es mantenen fins al final del domini japonès.
- 1954 Els pacients poden abandonar el centre després de l'arribada de nous tractaments.
- 1994 Es projecta un dipòsit de metro sobre el terreny del sanatori.
- 2007 La Comissió d'Obres Públiques dictamina conservar 39 edificis, reconstruir-ne 10 i enderrocar-ne 6.
Curiositats i anècdotes
Un nom amb sentit
Lo-sheng vol dir «vida feliç», un nom que contrasta amb l'aïllament que van patir molts dels seus internats.
Recompte de residents el 2006
Segons una enquesta del març del 2006, 165 residents vivien al nou edifici hospitalari i 52 a l'antic recinte o en altres llocs.
Un pla del 90 per cent
El Consell d'Afers Culturals va defensar un pla per conservar el 90 per cent del recinte, que alguns representants locals afirmaven que retardaria el metro; el mateix consell ho va negar i va estimar un retard d'uns quatre mesos.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.