
Albert Sabin
1906–1993 · viròleg polonès-nord-americà, impulsor de la vacuna oral contra la poliomielitis
Albert Sabin (Białystok, 26 d'agost de 1906 - Washington D. C., 3 de març de 1993) va ser un viròleg nascut amb el nom d'Abram Saperstejn, d'origen jueu polonès, que es va convertir en una de les figures més influents en la lluita contra la poliomielitis. El seu nom està associat a la vacuna oral de virus atenuats, un mètode que va contribuir a reduir de manera notable els casos de la malaltia en gran part del món.
Va néixer a Białystok, aleshores dins de l'Imperi rus, en una família jueva. El 1921 va emigrar amb els seus a Nova York, fugint de l'antisemitisme que patien a Europa. Després d'acabar l'institut a Paterson, Nova Jersey, va començar estudis d'odontologia, però aviat es va decantar per la recerca mèdica. Es va llicenciar en ciències el 1928 i es va doctorar en medicina el 1931 a la Universitat de Nova York. El 1930 s'havia nacionalitzat estatunidenc i havia adoptat el nom d'Albert Bruce Sabin.
Després de formar-se a l'Hospital Bellevue, va treballar a l'Institut Lister d'Anglaterra i a l'Institut Rockefeller, on es va orientar cap a la virologia, l'estudi dels virus. El 1939 es va traslladar a Cincinnati, on va passar bona part de la seva carrera a l'hospital infantil vinculat a la universitat. Durant la Segona Guerra Mundial va participar en programes militars d'estudi de malalties víriques i va contribuir al desenvolupament de vacunes experimentals contra l'encefalitis japonesa.
La seva aportació més important va ser sobre la poliomielitis. El 1951 es van confirmar tres tipus principals de poliovirus. La vacuna inactivada de Jonas Salk, aprovada el 1955, protegia contra la paràlisi però no aturava la infecció intestinal que propagava el virus. Mitjançant autòpsies de víctimes, Sabin va demostrar que el virus es multiplicava a l'intestí abans d'arribar al sistema nerviós. Això el va portar a desenvolupar una vacuna oral amb soques atenuades, que estimulava la producció d'anticossos sense causar la malaltia. Ell mateix, la seva família i els seus col·laboradors van ser dels primers a rebre-la.
Entre 1956 i 1960 va col·laborar amb científics soviètics, que van organitzar la producció a gran escala de la vacuna. Als Estats Units, malgrat la forta oposició de la Fundació March of Dimes, que donava suport a la vacuna de Salk, la vacuna oral va ser autoritzada entre 1961 i 1962 i es va imposar com a mètode principal de vacunació durant gairebé tres dècades. Sabin mai no va patentar la seva vacuna ni va treure'n benefici econòmic. El seu llegat es manté a través del Sabin Vaccine Institute, fundat el 1993 per continuar la seva feina.
Aportacions
- Vacuna oral contra la poliomielitis: vacuna de virus atenuats que es administra per via oral i que va ajudar a interrompre la cadena de transmissió del virus.
- Recorregut del poliovirus: les seves autòpsies van mostrar que el virus es multiplicava a l'intestí abans d'arribar al sistema nerviós.
- Classificació dels tipus de poliovirus: va contribuir a consolidar el coneixement dels tres serotips principals del virus, un pas necessari per a qualsevol vacuna eficaç.
- Treball sobre altres malalties víriques: va investigar vacunes contra l'encefalitis i el dengue, així com possibles vincles entre virus i alguns càncers.
Curiositats i anècdotes
Una vacuna sense patent
Sabin no va patentar la seva vacuna ni va obtenir beneficis econòmics de la seva venda. Segons es explica, va continuar vivint del seu salari com a professor.
Una vacuna en un terrossó de sucre
Al principi, les vacunes monovalents es administraven en forma de gotes sobre terrossons de sucre, cosa que ajudava a dissimular-ne el gust amarg.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.