Medicapedia ESENCA
Imatge de Aletta Jacobs
Imatge: Wikimedia Commons

Aletta Jacobs

1854–1929 · metgessa i feminista neerlandesa, primera dona graduada en medicina en una universitat neerlandesa

Compartir:FacebookWhatsApp

Aletta Henriëtte Jacobs (Sappemeer, 9 de febrer de 1854 - Baarn, 10 d'agost de 1929) va ser una metgessa neerlandesa i una de les principals activistes pels drets de les dones i el sufragi femení del seu país. Va ser la primera dona que es va graduar en una universitat neerlandesa, cosa que la va convertir en una de les primeres metgesses dels Països Baixos, i la seva trajectòria va unir la pràctica clínica amb una lluita pública per la igualtat.

Nascuda en una família jueva d'origen assimilat, era la vuitena de onze germans. El seu pare, metge, li va despertar la vocació per la medicina. Com que les dones no podien accedir a l'ensenyament secundari, va estudiar sobretot a casa, va aprendre llatí i grec amb el seu pare i el 1870 va obtenir un diploma d'ajudant de farmàcia. Després d'escriure al primer ministre Johan Rudolph Thorbecke, va obtenir permís per matricular-se a la Universitat de Groningen el 1871. Es va graduar el 1879 i un any després va obtenir el doctorat.

A la seva consulta atenia dones, infants i pacients pobres, i va constatar que els embarassos repetits i la manca de coneixements bàsics d'higiene perjudicaven mares i fills. El 1882 va fundar a Amsterdam el que generalment es considera la primera clínica del món dedicada exclusivament a la informació anticonceptiva. També va treballar per perfeccionar el diafragma dissenyat pel metge Wilhelm Mensinga. La seva tasca va rebre crítiques dures d'altres metges i de sectors religiosos i conservadors, que consideraven el control de la natalitat contrari a l'ordre natural.

A partir de 1883, quan la llei va ser modificada per restringir el vot als homes, Jacobs es va dedicar cada cop més al sufragisme. Va deixar en un segon pla la pràctica mèdica, va viatjar àmpliament amb Carrie Chapman Catt i va ocupar càrrecs de direcció en organitzacions internacionals de dones. El 1915, durant la Primera Guerra Mundial, va impulsar un congrés de dones a La Haia, del qual va sorgir la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat. Les dones neerlandeses van obtenir el dret a vot el 1919. Va continuar la seva activitat feminista fins a la seva mort, el 1929.

Aportacions

  • Primera graduada universitària: va ser la primera dona que va cursar i completar estudis de medicina en una universitat dels Països Baixos.
  • Clínica anticonceptiva: el 1882 va obrir a Amsterdam una clínica pionera dedicada a la planificació familiar.
  • Diafragma perfeccionat: va millorar el disseny anticonceptiu de Mensinga, conegut després com a pessari de Hasse-Mensinga.
  • Sufragisme internacional: va fer campanya pel dret de vot de les dones i va contribuir a fundar la WILPF el 1915.
  • Reforma laboral: va reclamar que les dependentes disposessin de seients per descansar durant la jornada.

Curiositats i anècdotes

Un banc per a les dependentes

Jacobs va insistir que les botigues proporcionessin bancs perquè les dependentes poguessin descansar. Dues dècades després, la qüestió dels descansos es va regular per llei.

Fonts

Text original de Medicapedia a partir de:

Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia

Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.