Medicapedia ESENCA
Imatge de Ardem Patapoutian
Imatge: Wikimedia Commons

Ardem Patapoutian

1967 · biòleg molecular libanès-estatunidenc d'origen armeni

Compartir:FacebookWhatsApp

Ardem Patapoutian (Beirut, 1967) és un biòleg molecular i neurocientífic libanès-estatunidenc d'origen armeni. El 2021 va compartir amb l'estatunidenc David Julius el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina per descobrir els receptors que permeten al cos percebre la temperatura i el tacte.

Patapoutian va créixer a Beirut en una família armènia els avis de la qual s'havien instal·lat al Líban després de sobreviure al genocidi armeni. Era un nen quan va començar la guerra civil libanesa. Va cursar un any de preparació mèdica a la Universitat Americana de Beirut, però després d'una trobada intimidatòria amb milicians a la ciutat va decidir marxar. El 1986 va emigrar als Estats Units com a refugiat amb el seu germà.

A Califòrnia va fer feines temporals mentre regularitzava la seva residència. Es va llicenciar a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles el 1990 i es va doctorar a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia el 1996. Després d'una estada postdoctoral a San Francisco, va treballar a la Fundació de Recerca Novartis entre el 2000 i el 2014 i després a l'Instituto de Investigació Scripps, on és professor de neurociència. Des del 2014 també és investigador de l'Institut Mèdic Howard Hughes.

El seu punt de partida va ser una observació: el tacte és l'únic sentit que converteix una força física en el llenguatge químic que entén el cos. Amb el seu equip va buscar cèl·lules de laboratori que reaccionessin elèctricament a la pressió. Després va silenciar de manera sistemàtica gens candidats amb ARN d'interferència, una tècnica que bloqueja l'activitat d'un gen, fins a trobar el receptor. Li van posar el nom de Piezo, paraula grega que vol dir pressió. Més tard van identificar PIEZO2, especialment important per al tacte. Aquests canals iònics, proteïnes que deixen passar partícules carregades a través de la membrana cel·lular, intervenen també en la pressió sanguínia, la respiració i el control de la bufeta.

El seu grup ha descrit l'estructura tridimensional d'aquests canals, grans proteïnes que travessen la membrana desenes de vegades, com un fil elàstic que s'estira i es comprimeix. El seu treball també ha identificat altres canals activats per la temperatura, per forces mecàniques o per canvis de volum cel·lular. Més recentment utilitza la genòmica funcional per estudiar la mecanotransducció, és a dir, la conversió d'una força mecànica en un senyal cel·lular.

Els seus treballs han rebut reconeixements com el Premi Kavli de Neurociència el 2020 i el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement. És membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. El seu llegat és haver obert l'estudi molecular de la mecanosensació, amb implicacions per al dolor crònic i per entendre processos fisiològics bàsics.

Aportacions

  • PIEZO1 i PIEZO2: família de canals iònics que detecten la pressió mecànica a la pell i als vasos sanguinis.
  • Receptors de temperatura i tacte: juntament amb David Julius, va descriure receptors que permeten percebre la calor, el fred i el tacte.
  • Estructura dels canals PIEZO: el grup va descriure la seva forma tridimensional, clau per entendre el seu funcionament mecànic.
  • Mecanotransducció: estudi de com les forces físiques es converteixen en senyals dins la cèl·lula.

Curiositats i anècdotes

Feines informals

Mentre s'establia a Califòrnia, Patapoutian va fer feines ocasionals, com repartir pizzes i escriure horòscops per a un diari armeni.

Primer Nobel armeni

Segons la informació disponible, és el primer premi Nobel d'origen armeni. El 2022 va visitar Armènia, on va rebre l'Orde de Sant Mesrop Maixtots.

Fonts

Text original de Medicapedia a partir de:

Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia

Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.