
Bernhard von Gudden
1824–1886 · psiquiatre i neuroanatomista alemany
Johann Bernhard Aloys von Gudden (1824-1886) va ser un psiquiatre i neuroanatomista alemany nascut a Kleve, aleshores dins del Regne de Prússia. És recordat pels seus estudis sobre l'organització interna del cervell i per la defensa d'un tracte més humà cap a les persones amb malaltia mental, en una època en què els manicomis recorrien sovint a la subjecció física.
Se'n doctorà el 1848 a la Universitat de Halle i començà com a intern al manicomi de Siegburg, sota la direcció de Carl Wigand Maximilian Jacobi. Entre 1851 i 1855 treballà amb Christian Friedrich Wilhelm Roller a l'asil d'Illenau, a Baden, i després dirigí la institució de Werneck. El 1869 fou nomenat director de l'hospital Burghölzli i catedràtic de psiquiatria a la Universitat de Zúric. El 1872 assumí la direcció del manicomi de l'Alta Baviera, a Munic, i poc després esdevingué catedràtic a la Universitat Ludwig-Maximilians.
Les seves investigacions anatòmiques seguiren les vies i connexions dels nervis cranials i del nervi òptic, mitjançant experiments que observaven quines parts del cervell es degeneraven després de lesionar-ne d'altres. Per estudiar teixit cerebral desenvolupà un micròtom especialitzat, instrument que talla mostres en làmines fines. Com a director, defensà l'abandonament de la contenció mecànica, el tracte humà i la vida comunitària dels pacients. Fou metge personal del rei Lluís II de Baviera. Morí el 1886, el mateix dia que el monarca, a les aigües del llac de Starnberg; les circumstàncies continuen sent un misteri. El seu llegat perdura en alumnes com Emil Kraepelin i Franz Nissl i en el nom de la comissura de Gudden.
Aportacions
- Vies òptiques: va estudiar el creuament de les fibres del nervi òptic i va descriure la comissura que avui porta el seu nom.
- Micròtom especialitzat: va idear un instrument per tallar el cervell en seccions fines per a l'estudi patològic.
- Atenció sense subjeccions: va promoure l'abandonament de la contenció física de les persones amb malaltia mental i un tracte més humà.
- Formació de deixebles: els seus alumnes, entre ells Kraepelin i Nissl, van tenir gran influència en la psiquiatria posterior.
Curiositats i anècdotes
Una comissura amb el seu nom
La comissura de Gudden, formada per fibres properes al quiasma òptic, porta el seu nom en honor seu.
Un signe amb el seu nom
El signe de Gudden-Wanner, relacionat amb la conducció òssia del so, es va denominar en col·laboració amb l'otòleg Friedrich Wanner.
Mestres i deixebles
Deixebles
- Franz Nissl 1860–1919
- Emil Kraepelin 1856–1926
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.