
Edwin Katzenellenbogen
1882–1955 · metge d’origen jueu i eugenista, col·laborador nazi a Buchenwald
Edwin Maria Katzenellenbogen (1882–després de 1955) va ser un metge d’origen jueu nascut a la Galítsia austríaca. La seva trajectòria, que el va portar per Alemanya, els Estats Units i l’Europa continental, va acabar lligada al règim nazi, cosa que fa del seu cas un exemple de com la medicina i l’eugenèsia podien servir a la persecució.
Va graduar-se en medicina a Leipzig el 1905 i va emigrar als Estats Units el mateix any. Va treballar com a eugenista per a la Carnegie Institution i va ser professor a Harvard. L’eugenèsia pretenia «millorar» la població controlant la reproducció, i Woodrow Wilson, aleshores governador de Nova Jersey, li va demanar que redactés una llei per esterilitzar epilèptics i persones considerades «defectuoses».
Després de tornar a Europa el 1915 va viure en diversos països; segons les fonts, la mort del seu únic fill el va afectar profundament. Amb l’ascens de Hitler va intentar eludir la persecució antijueva, però la Gestapo el va detenir el 1943 i el va deportar a Buchenwald, on va treballar com a metge al servei de les SS i va fer experiments amb presos.
Després de la guerra va ser jutjat en el procés de Buchenwald, dins dels Judicis de Dachau. Se l’acusava d’haver matat mil presoners amb injeccions, però, en no quedar testimonis vius, el tribunal només el va declarar culpable d’abusos no mortals. El 1947 va ser condemnat a cadena perpetua, pena reduïda després a dotze anys; va sortir de la presó el 1953. Va tornar a exercir com a psiquiatre als Estats Units i va morir el 1957.
Aportacions
- Eugenèsia als Estats Units va treballar per a la Carnegie Institution en estudis sobre herència i esterilització.
- Projecte de llei d’esterilització va redactar, a petició de Woodrow Wilson, una proposta legal dirigida a epilèptics i persones considerades «defectuoses».
- Experiments a Buchenwald va fer experiments amb éssers humans mentre col·laborava amb les SS, fets pels quals va ser jutjat.
Curiositats i anècdotes
Una notícia per telegrama
Mentre era a Holanda, va rebre per telegrama la notícia que el seu únic fill havia mort després de caure d’un terrat. Segons les fonts, el cop va marcar la seva salut mental per la resta de la vida.
Una petició insòlita
Després de ser declarat culpable, va demanar la pena de mort en un al·legat en tercera persona, en el qual evitava reconèixer la seva culpa i es comparava amb la marca de Caín.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.