
Ernst Moro (1874–1951) va ser un metge i pediatre de llengua alemanya, actiu sobretot a Alemanya durant les primeres dècades del segle XX. El seu nom està unit al reflex de Moro, una resposta del nounat que va descriure per primera vegada en la medicina occidental. La seva importància rau a haver portat la bacteriologia i l'alimentació infantil a l'estudi clínic dels infants.
Va estudiar medicina a la Universitat de Graz i es va doctorar el 1899. Entre 1901 i 1902 va treballar a Viena amb Theodor Escherich, descobridor del bacteri Escherichia coli. Va obtenir l'habilitació en pediatria a Munic el 1906 i el 1911 va ser nomenat catedràtic de pediatria a la Universitat de Heidelberg, on va dirigir un hospital infantil.
Moro va demostrar que l'intestí prim sa està lliure de bacteris. També va observar que els lactants alimentats amb llet materna tenien a la sang una major activitat bactericida, és a dir, una major capacitat per destruir microbis, que els alimentats amb biberó. Va descriure el còlic abdominal recurrent infantil i va desenvolupar una prova cutània amb tuberculina. Les seves propostes dietètiques per a la diarrea infantil, com la sopa de pastanaga i la dieta de poma, van tenir molta difusió, tot i que la seva eficàcia es va discutir més tard.
El 1936, després de l'arribada dels nazis al poder, va deixar la càtedra al·legant motius de salut. Segons s'afirma, el motiu real va ser el seu matrimoni amb una dona d'origen jueu. Va obrir una consulta privada a Heidelberg i es va retirar el 1948.
Aportacions
- Reflex de Moro: resposta del lactant que consisteix a obrir els braços i tornar-los a plegar davant un sobresalt, i que porta el seu nom.
- Esterilitat de l'intestí prim: va demostrar que l'intestí prim sa està lliure de bacteris.
- Prova de Moro: prova cutània amb tuberculina que va desenvolupar per estudiar la tuberculosi.
- Lactobacillus acidophilus: va aïllar aquest bacteri de l'estómac de nens, relacionat amb l'acidificació dels productes lactis.
Curiositats i anècdotes
Sopa de pastanaga
El 1908, durant una epidèmia de diarrea infantil a Heidelberg, Moro va assajar una sopa de pastanaga que, segons les seves dades, va reduir la mortalitat dels lactants afectats. Més tard se'n van estudiar de nou els efectes, i se li atribueixen accions contra bacteris resistents als antibiòtics.
Dieta de poma
El 1929 va anunciar la seva dieta de poma contra la diarrea, inspirada en un remei popular que li va indicar el col·lega August Heisler. Moro n'explicava l'efecte pel contingut en tanins de la poma crua ratllada.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.