Medicapedia ESENCA
Imatge de Erwin Ding-Schuler
Imatge: Wikimedia Commons

Erwin Ding-Schuler

1912–1945 · cirurgià alemany i oficial de les Waffen-SS

Compartir:FacebookWhatsApp

Erwin Ding-Schuler (1912-1945) va ser un cirurgià alemany que va arribar a ser oficial de les Waffen-SS, amb el grau de Sturmbannführer (comandant, equivalent a major). El seu nom està lligat als experiments mèdics realitzats amb presoners del camp de concentració de Buchenwald, un dels episodis més greus de la història de la medicina per la manera com el saber científic es va posar al servei de la violència contra persones privades de llibertat.

Nascut el 1912, es va afiliar al Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany el 1932 i a les SS el 1936. El 1937 va obtenir el títol de medicina i va superar el segon examen estatal, que habilitava per exercir. Va publicar treballs científics i el 1939 va ser nomenat metge del camp de Buchenwald i cap de la divisió encarregada d'investigar la febre maculada, una malaltia transmesa per polls i puces, dins de l'Institut d'Higiene de les Waffen-SS.

Fins al 1945 va dirigir experiments en l'anomenat Bloc d'Estació Experimental 46, on es va infectar o exposar presoners a agents com el tifus, la febre groga, la verola i el còlera, així com a diversos verins. Es calcula que unes mil persones van ser utilitzades, i moltes van morir. Segons les fonts, el juliol de 1939 també va causar la mort del pastor Paul Schneider amb una sobredosi de g-estrofantina, un fàrmac cardíac, fet que més tard va convertir Schneider en màrtir per a part de la comunitat cristiana.

Va ser detingut per tropes nord-americanes el 25 d'abril de 1945 i es va suïcidar el 11 d'agost de 1945, sense arribar a ser jutjat. El seu cas forma part de la documentació sobre els crims mèdics nazis, que va servir de base per a la reflexió sobre l'ètica en la recerca amb éssers humans.

Aportacions

  • Experiments a Buchenwald: va utilitzar presoners com a subjectes d'assaigs amb infeccions i verins, sense cap consentiment.
  • Recerca sobre la febre maculada: va dirigir la divisió de l'Institut d'Higiene dedicada a aquesta malaltia transmesa per insectes.
  • La farmacologia com a arma: va emprar substàncies com la g-estrofantina amb finalitats letals.
  • Documentació dels crims mèdics: el seu cas apareix en els estudis sobre l'ètica de l'experimentació humana.

Fonts

Text original de Medicapedia a partir de:

Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia

Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.