
Gerty Cori
1896–1957 · bioquímica nascuda a Praga i premi Nobel de Fisiologia o Medicina
També a: la seva ciència a Newtonpedia
Gerty Theresa Cori va néixer com a Gerty Theresa Radnitz el 15 d'agost de 1896 a Praga, aleshores part de l'Imperi austrohongarès i avui capital de la República Txeca. Procedia d'una família jueva de posició acomodada. El seu pare, Otto Radnitz, era químic i va arribar a dirigir refineries de sucre després d'inventar un mètode de refinat que va donar bons resultats comercials. La seva mare, Martha, comptava entre les seves amistats amb Franz Kafka i era una dona culta i de gran sensibilitat artística. Gerty va rebre una primera educació a casa, amb preceptors particulars, i després va entrar en un liceu per a noies. Als setze anys va decidir que volia ser metgessa, una idea poc habitual en una època en què les dones tenien molt poques portes obertes a l'ensenyament superior.
El camí no va ser senzill. Per accedir a la universitat necessitava matèries que no havia cursat, com el llatí, la física, la química i les matemàtiques. En uns vuit mesos, aproximadament, va cobrir l'equivalent de diversos anys d'estudi en cadascuna d'elles, cosa que diu molt de la seva determinació. Un oncle seu, professor de pediatria, és a dir, de la branca de la medicina dedicada als infants, la va animar a presentar-se a l'examen d'accés a la universitat. El va aprovar i, el 1914, va ser admesa a la Facultat de Medicina de la universitat alemanya Carl Ferdinand de Praga, un fet notable per a una dona de la seva generació. Allà va conèixer Carl Ferdinand Cori, un company d'estudis que se sentí atret de seguida pel seu encant, la seva vitalitat, el seu sentit de l'humor i el seu amor per la natura i l'alpinisme. Tots dos havien començat la carrera als divuit anys i es van graduar el 1920, l'any en què es van casar. Gerty es va convertir al catolicisme, la religió de Carl, cosa que va permetre que el matrimoni es celebrés a l'Església catòlica.
Per entendre el món en què van treballar cal recordar que la medicina canviava ràpidament a principis del segle XX. La bioquímica, que estudia les reaccions químiques que tenen lloc en els éssers vius, guanyava pes com a disciplina, i els científics començaven a veure que els nutrients, les hormones i els enzims, unes proteïnes que accelerenen les reaccions químiques de l'organisme, eren peces essencials del seu funcionament. Tanmateix, les dones tenien un accés molt limitat als laboratoris i als llocs acadèmics, i les parelles de científics que treballaven juntes en la recerca eren poc freqüents i sovint vistes amb recel.
Després del casament la parella es va traslladar a Viena. Durant dos anys, Gerty va treballar a l'hospital infantil Carolinen Children's Hospital, a la unitat de pediatria, mentre Carl treballava en un laboratori. Allà va estudiar la regulació de la temperatura corporal i va comparar les temperatures dels pacients abans i després del tractament de malalties de la tiroide, una glàndula del coll que produeix hormones que regulen el metabolisme. També va publicar treballs sobre trastorns de la sang. Els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial van ser durs per a la població austríaca. Carl havia estat cridat a files durant la guerra, i la manca d'aliments va provocar a Gerty una desnutrició greu que li va causar xeroftalmia, una malaltia dels ulls deguda a la falta de vitamina A. Al costat d'aquestes dificultats, creixia l'antisemitisme, i tots dos factors van pesar en la decisió de la parella d'abandonar Europa.
El 1922 van emigrar als Estats Units. Gerty va arribar sis mesos després que Carl, perquè li va costar més trobar feina. Tots dos es van incorporar al State Institute for the Study of Malignant Diseases, a Buffalo, Nova York, un centre dedicat a la recerca sobre el càncer que més tard es va convertir en el Roswell Park Cancer Institute. El 1928 van obtenir la nacionalitat nord-americana. A Roswell se'ls va desaconsellar treballar junts, però van continuar col·laborant. Es van especialitzar en el metabolisme dels carbohidrats, és a dir, en la manera com el cos transforma els sucres i el midó en energia aprofitable, i en les hormones que regulen aquest procés. Durant aquell període van publicar cinquanta articles. Per convenció, el primer autor era la persona que havia fet la major part de la feina d'un estudi determinat, i Gerty en va signar onze en solitari.
Una de les seves contribucions més importants va arribar el 1929, quan van proposar un cicle teòric que descriu com l'organisme fa servir reaccions químiques al teixit muscular per descompondre carbohidrats com el glicogen, una forma d'emmagatzematge de la glucosa, el sucre bàsic que el cos utilitza com a combustible, i convertir-lo en àcid làctic, mentre se'n sintetitzen d'altres. Aquest cicle, conegut com a cicle de Cori, va ser després la base del premi Nobel. Per a un lector sense formació mèdica, la idea clau és que els músculs emmagatzemen energia en forma de glicogen i l'alliberen de manera ordenada quan cal, i que el cicle explica com es manté aquest equilibri.
La carrera acadèmica de Gerty va estar marcada per la discriminació. Diverses universitats oferien un lloc a Carl però es negaven a contractar-la a ella. En una d'aquestes entrevistes li van dir que es considerava poc nord-americà que un matrimoni treballés junt. El 1931 la parella es va traslladar a Saint Louis, a Missouri, on la Universitat de Washington va oferir feina a tots dos. Tanmateix, a Gerty només se li va assignar un lloc d'investigadora associada, amb un salari equivalent a una desena part del del seu marit, i se li va advertir que podia perjudicar la carrera d'ell. Durant molts anys el seu rang i el seu sou van quedar molt per sota dels d'ell, i va trigar tretze anys a arribar al mateix rang que el marit. El 1943 va ser nomenada professora associada, i a pocs mesos del anunci del Nobel va ser ascendida a catedràtica, càrrec que va mantenir fins a la seva mort.
A Saint Louis els Cori van identificar el compost que més tard es coneixeria com a èster de Cori. Treballant amb múscul de granota triturat, van trobar un compost intermedi que permetia degradar el glicogen, anomenat glucosa-1-fosfat. Van establir la seva estructura, van identificar l'enzim fosforilasa que catalitza la seva formació i van demostrar que és el primer pas en la transformació del glicogen en glucosa. Com que la reacció és reversible, també pot ser l'últim pas en la conversió de la glucosa de la sang en glicogen. Gerty va estudiar a més les glicogenosis, un grup de malalties en què el glicogen s'acumula de manera anòmala en l'organisme, i en va identificar diverses formes, cadascuna vinculada a un defecte concret d'un enzim. Se li reconeix haver estat la primera a mostrar que un defecte en un sol enzim pot causar una malaltia genètica humana.
El 1947 van rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pel seu descobriment del procés de la conversió catalítica del glicogen. La meitat del premi va ser per a ells i l'altra meitat per al fisiòleg argentí Bernardo Houssay, pel seu descobriment del paper que juga l'hormona del lòbul anterior de la hipòfisi en el metabolisme del sucre. El seu treball va ajudar a aclarir els mecanismes del metabolisme dels carbohidrats i va resultar important per entendre els tractaments de la diabetis, una malaltia en què l'organisme té dificultats per regular el sucre a la sang. Amb aquest premi, Gerty es va convertir en la tercera dona que guanyava un Nobel de ciències, després de Marie Curie i Irène Joliot-Curie, i en la primera nord-americana a aconseguir-ho. A més, va ser la primera dona premiada amb el Nobel de Fisiologia o Medicina. Els Cori van ser també la tercera parella casada a rebre aquest reconeixement.
Just abans de conèixer la notícia del Nobel, durant un viatge d'alpinisme, la parella va saber que Gerty patia mielosclerosi, una malaltia mortal de la medul·la òssia, el teixit que produeix les cèl·lules de la sang. Va necessitar transfusions de sang de manera contínua i més endavant li van extirpar la melsa en una operació anomenada esplenectomia. Durant els seus anys a Buffalo havia treballat amb raigs X per estudiar-ne els efectes sobre el cos, i alguns historiadors sostenen que aquesta exposició podria haver contribuït a la malaltia, encara que això no es pot afirmar amb certesa. Va lluitar contra la malaltia durant deu anys sense deixar la recerca, i només en els últims mesos la seva activitat va disminuir. Va morir a casa seva el 26 d'octubre de 1957, als seixanta-un anys. Li va sobreviure el marit i l'únic fill de la parella, Thomas Cori.
Carl Cori es va tornar a casar el 1960 i més tard es va traslladar a Boston, on va ensenyar a la Facultat de Medicina de Harvard fins a la seva mort el 1984. L'herència de Gerty té també una dimensió pública. El 2004 l'American Chemical Society va designar el laboratori de la parella Hito Histórico Nacional en Química, és a dir, lloc històric nacional de la química. Va rebre nombrosos reconeixements, com la Medalla Garvan-Olin el 1948, que es concedeix a les químiques nord-americanes, i va ser escollida membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, la quarta dona a aconseguir-ho. El president Harry S. Truman la va nomenar membre de la junta de la National Science Foundation. El 2008 el servei postal dels Estats Units li va dedicar un segell, que tenia un error d'impressió en la fórmula de la glucosa-1-fosfat però es va distribuir igualment. Un cràter lunar porta el seu nom, i el supercomputador NERSC-8 del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley va rebre el nom de Cori en el seu honor.
La seva herència és doble. D'una banda, els seus descobriments sobre com l'organisme emmagatzema i allibera l'energia del sucre continuen formant part dels manuals de bioquímica i de la comprensió de les malalties metabòliques. De l'altra, la seva trajectòria mostra les barreres que van afrontar les científiques de la seva època, des de l'accés a la universitat fins a la igualtat de sou i de rang. Avui se la recorda com una pionera, encara que, com assenyalen els historiadors, durant la seva vida va patir molts prejudicis per ser dona, i durant molt de temps el seu nom va quedar a l'ombra del de l'espòs.
Aportacions
- Cicle de Cori: descriu com el múscul converteix el glucogen en àcid làctic i com l'organisme el torna a sintetitzar.
- Èster de Cori: compost intermedi, la glucosa-1-fosfat, que marca el pas inicial en la degradació del glucogen.
- Glucogen fosforilasa: enzim que catalitza la formació d'aquest compost, identificat pel matrimoni.
- Glucogenosis: malalties per acumulació anòmala de glucogen, estudiades per Gerty, que va mostrar que un defecte enzimàtic pot causar una malaltia genètica.
Curiositats i anècdotes
Una parella de premis Nobel
Els Cori van ser la tercera parella casada a guanyar un premi Nobel. Tots dos van compartir el guardó de 1947 amb Bernardo Houssay.
Un any per posar-se al dia
Per poder presentar-se a l'examen d'accés a la universitat, Gerty va estudiar en un sol any l'equivalent a vuit anys de llatí i cinc de ciències i de matemàtiques.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.