Medicapedia ESENCA
Imatge de Ivar Wickman
Imatge: Wikimedia Commons

Ivar Wickman

1872–1914 · metge suec que va demostrar el caràcter contagiós de la poliomielitis

Compartir:FacebookWhatsApp

Otto Ivar Wickman (Lund, 1872 – Saltsjöbaden, 1914) va ser un metge suec que, el 1907, va defensar que la poliomielitis era una malaltia epidèmica i contagiosa. En aquell moment la malaltia es entenia sobretot com una paràlisi infantil d'origen desconegut, de manera que la seva conclusió va canviar la manera d'estudiar-la. Avui es considera un dels pioners de la recerca sobre la poliomielitis.

Fill d'un comerciant, va iniciar els estudis de medicina a la Universitat de Lund el 1890 i va superar l'examen mèdic estatal el 1901 a l'Institut Karolinska, prop d'Estocolm. Es va formar amb el pediatre Karl Oskar Medin, a qui admirava, i va dedicar gran part del seu treball a la paràlisi infantil. Després de la seva tesi doctoral, el 1905, va ser docent de neurologia a l'Institut Karolinska i també va treballar com a metge de districte a Estocolm. Des de 1909 va passar cada cop més temps a l'estranger, a Hèlsinki, París, Breslau i Estrasburg, on va assistir Adalbert Czerny, un dels cofundadors de la pediatria moderna. Les dificultats econòmiques el van acompanyar, i el 1914, als 41 anys, es va suïcidar.

Els seus estudis de camp, basats sobretot en la gran epidèmia sueca de 1905, van suggerir que la malaltia es propagava per contacte, amb un paper important de les escoles i de les vies de tren. Va argumentar que els casos lleus sense paràlisi mereixien tanta atenció com els greus, perquè també contribuïen al contagi, i va ser dels primers a mostrar que la poliomielitis no afectava només el sistema nerviós central. Va proposar el nom de malaltia de Heine-Medin, un terme que no es va consolidar. La seva aportació va ser reconeguda més plenament després de la mort, quan el 1958 va ingressar al Polio Hall of Fame de Warm Springs, Geòrgia.

Aportacions

  • Caràcter contagiós de la poliomielitis va mostrar, mitjançant estudis clínics i epidemiològics, que la malaltia es transmetia per contacte físic.
  • Estudi de l'epidèmia de 1905 va analitzar els 1.031 casos registrats en el gran brot suec i va identificar escoles i vies de tren com a llocs de propagació.
  • Classificació de les formes va distingir els casos abortius i no paralítics dels greus, i va donar a els primers la mateixa importància en la transmissió.
  • Període d'incubació l'estimà entre tres i quatre dies, una xifra confirmada a mitjan segle XX.

Curiositats i anècdotes

Un nom amb història

Wickman va seguir una suggeriment de Sigmund Freud, que considerava preferible batejar una malaltia amb el nom del seu descobridor que amb els seus símptomes o el seu agent.

Un bust a Geòrgia

El 1958 es va revelar el seu bust de bronze al Polio Hall of Fame, a Warm Springs, Geòrgia, on figurava en tercer lloc després de Heine i Medin.

Fonts

Text original de Medicapedia a partir de:

Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia

Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.