Medicapedia ESENCA
Imatge de James MacKenzie
Imatge: Wikimedia Commons

James MacKenzie

1853–1925 · cardiòleg britànic pioner en l'estudi de les arrítmies

Compartir:FacebookWhatsApp

James Mackenzie (1853-1925) va ser un metge escocès considerat un dels pioners en l'estudi de les arrítmies, és a dir, dels trastorns del ritme del cor. Va exercir a Anglaterra i a Escòcia, i la seva recerca va contribuir a establir les bases de la cardiologia clínica moderna, per la qual cosa va ser nomenat cavaller el 1915.

Va néixer a Scone, prop de Perth, en una família de pagesos. Va deixar l'escola als catorze anys i va fer d'aprenent en una farmàcia. Va rebutjar l'oferta de fer-se soci del negoci i, després d'estudiar llatí pel seu compte, va accedir a la Universitat d'Edimburg, on es va graduar el 1878. Durant més de vint-i-cinc anys va exercir de metge general a Burnley, on va escriure una tesi doctoral sobre la paràlisi d'una meitat del cos i va publicar nombrosos treballs. Amb un aparell anomenat polígraf va registrar alhora el pols arterial i el venós, cosa que li va permetre separar les irregularitats inofensives de les perilloses, i el 1890 va descriure les contraccions ventriculars prematures. També va demostrar que la digital podia ser eficaç contra algunes arrítmies.

El 1907 es va traslladar a Londres com a metge consultor i més tard va fundar a St Andrews un institut de recerca clínica que seguia els pacients durant llargs períodes. Ell mateix va patir una cardiopatia isquèmica, amb infarts el 1901 i el 1908, i va morir el 1925. L'autòpsia va confirmar una greu malaltia coronària.

Aportacions

  • Registre simultani del pols: el seu polígraf va permetre comparar les ones arterials i venoses en el mateix moment.
  • Distinció de les arrítmies: va separar les irregularitats del pols inofensives de les perilloses.
  • Batecs prematurs: el 1890 va descriure les contraccions ventriculars prematures.
  • Digital en les arrítmies: va demostrar la seva utilitat en el tractament d'algunes arrítmies.
  • Medicina de la persona sencera: va defensar que el metge havia de mirar el pacient en conjunt i no només un òrgan.

Curiositats i anècdotes

Un metge que es va estudiar a si mateix

Mackenzie va registrar en ell mateix la fibril·lació auricular que va acompanyar el seu primer infart el 1901. Així va poder observar de primera mà un trastorn del ritme que estudiava.

Fonts

Text original de Medicapedia a partir de:

Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia

Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.