
Johannes Peter Müller
1801–1858 · anatomista i fisiòleg alemany
També a: la seva ciència a Newtonpedia
Johannes Peter Müller (Coblença, 14 de juliol de 1801 - Berlín, 28 d'abril de 1858) va ser un anatomista i fisiòleg alemany del Regne de Prússia que va transformar la manera d'estudiar el funcionament del cos. La seva importància rau en la unió de l'observació atenta de la natura amb l'experiment i amb els avenços de la física i la química, un enfocament poc habitual en el seu temps.
Fill d'un sabater de recursos escassos, inicialment es va preparar per al sacerdoci i es va interessar pels clàssics. Cap als divuit anys es va decantar per les ciències naturals i la medicina, i es va matricular a la Universitat de Bonn el 1819. Hi va obtenir el doctorat el 1822 i després va estudiar a Berlín, on la influència de Karl Rudolphi i de Hegel el va portar a rebutjar els sistemes de fisiologia que no es basessin en l'observació rigorosa. Es va habilitar com a docent el 1824 i va ensenyar a Bonn fins al 1833, quan es va traslladar a Berlín per dirigir la càtedra d'anatomia i fisiologia.
La seva obra més influent va ser el Manual de fisiologia humana (Handbuch der Physiologie des Menschen), publicat entre 1833 i 1840, que durant gran part del segle XIX va ser el llibre de text de referència. Hi va formular la llei de les energies nervioses específiques: la sensació depèn de l'òrgan sensorial estimulat i no del tipus d'estímul, de manera que la llum, la pressió o un cop sobre la retina produeixen impressions lluminoses. Encara que aquesta idea va resultar parcialment errònia, va orientar durant dècades la recerca sobre els sentits.
Müller també va estudiar l'embriologia dels òrgans genitals i va descriure el conducte que avui porta el seu nom, el conducte paramesonefric o de Müller. En els darrers anys es va dedicar sobretot a l'anatomia comparada de peixos i invertebrats marins, per a la qual va fer nombrosos viatges d'estudi als mars Bàltic, del Nord i Mediterrani. Els seus deixebles incloïen Helmholtz, Schwann i Henle. Va morir a Berlín a causa d'una apoplexia associada a arteriosclerosi.
Aportacions
- Llei de les energies nervioses específiques: el tipus de sensació depèn de l'òrgan sensorial estimulat i no de l'estímul concret.
- Manual de fisiologia humana: llibre de text que va reunir anatomia, química i física per explicar les funcions del cos.
- Conducte de Müller: estructura embrionària que va descriure en estudiar el desenvolupament dels òrgans genitals.
- Anatomia comparada: estudi de peixos i invertebrats marins que va aportar dades sobre la relació entre espècies.
- Ensenyament i deixebles: va formar científics com Helmholtz, Schwann i Henle, que van continuar el seu treball.
Curiositats i anècdotes
Un conducte amb el seu nom
El conducte paramesonefric, conegut com a conducte de Müller, porta el seu nom perquè el va descriure en els seus estudis embriològics de 1830.
Una estàtua a Coblença
El 1899 es va erigir a Coblença una estàtua de bronze en memòria seva, obra de Joseph Uphues.
Mestres i deixebles
Deixebles
- Hermann von Helmholtz 1821–1894
- Albrecht von Gräfe 1828–1870
- Ludwig Traube 1818–1876
- Wilhelm Wundt 1832–1920
- Theodor Schwann 1810–1882
- Friedrich Gustav Jakob Henle 1809–1885
- Hermann Senator 1834–1911
- Albert von Kölliker 1817–1905
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.