
Sali Berisha (Tropojë, Albània, 15 d'octubre de 1944) és un polític i cardiòleg albanès que va presidir el país entre 1992 i 1997 i va ser primer ministre entre 2005 i 2013. La seva trajectòria interessa la història de la medicina perquè va combinar la cardiologia clínica i la recerca amb una de les carreres polítiques més visibles de l'Albània posterior al comunisme.
Va néixer en una família pagesa musulmana de les muntanyes de Tropojë, al nord del país. Quan el seu pare va esdevenir funcionari del Partit del Treball d'Albània, va poder cursar estudis superiors i es va graduar en Medicina a la Universitat de Tirana el 1967. Després es va especialitzar en cardiologia, la branca que estudia el cor i la circulació de la sang, amb una beca d'un any a París. Va ser professor universitari i cardiòleg hospitalari a Tirana i, durant els anys setanta, va destacar com a investigador en hemodinàmica, l'estudi del flux i la pressió de la sang. El 1978 va obtenir una beca de la UNESCO per a estudis avançats a París.
La seva carrera es va desenvolupar dins del sistema de partit únic, al qual es va afiliar el 1971. Cap al 1989, amb la caiguda dels règims socialistes a l'Europa de l'Est, va començar a reclamar llibertat d'expressió, llibertat per viatjar i reformes polítiques. El 1990 va ajudar a fundar el Partit Demòcrata d'Albània, que es va convertir en la principal força d'oposició i que va arribar a liderar. Els seus dirigents anaven a les manifestacions amb bata blanca, una imatge que molts associaven al seu origen mèdic.
Va ser elegit president el 1992, en les segones eleccions lliures del país, i va ser el primer cap d'Estat no comunista en 53 anys. El seu govern va impulsar la privatització de terres, habitatges i petites empreses, va liberalitzar els preus i va acostar Albània a Occident. El seu mandat va acabar enmig de la crisi dels fons piramidals, esquemes que prometien interessos molt alts i que van arruïnar els estalvis de moltes famílies. El descontentament va derivar en aixecaments i en el saqueig d'arsenals militars, i l'ONU va enviar una força multinacional. Berisha va dimitir el juliol de 1997.
Després de vuit anys a l'oposició va tornar al poder com a primer ministre el 2005. El 2008 una explosió en un dipòsit de municions a Gërdec va causar 26 morts i més de cent ferits, i el ministre de Defensa va dimitir. El seu govern va impulsar grans obres viàries, com l'autopista Durrës-Kukës, i va defensar la candidatura europea del país, que Brussel·les va condicionar a la lluita contra la corrupció. El seu partit va perdre les eleccions del 2013 i el desembre de 2023 va ser posat sota arrest domiciliari per presumpta corrupció durant el seu mandat, fins a l'alliberament el novembre de 2024. El seu llegat continua sent discutit.
Aportacions
- Cardiologia: es va especialitzar en l'estudi del cor i la circulació i va ensenyar a la Universitat de Tirana.
- Hemodinàmica: va investigar el flux i la pressió de la sang, un camp que va atreure l'atenció de col·legues europeus.
- Transició democràtica: el 1990 va reclamar la fi del monopoli del partit i una nova constitució democràtica.
- Reformes econòmiques: el seu govern va privatitzar terres i petites empreses i va liberalitzar els preus.
Curiositats i anècdotes
Bata blanca al carrer
Durant les manifestacions, els principals dirigents del nou partit portaven bata blanca, una imatge que molts associaven a la seva formació mèdica.
La «Carretera de la Nació»
L'autopista Durrës-Kukës també es coneix com la «Carretera de la Nació», perquè uneix la ciutat portuària de Durrës amb el veí Kosovo.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.