Ciclo de Cori del metabolismo del lactato
1931 · cicle metabòlic entre el múscul i el fetge
El problema de fons és energètic. Per contraure's, el múscul necessita ATP, la molècula que emmagatzema l'energia utilitzable a la cèl·lula, i l'obté sobretot cremant glucosa procedent del glucogen, la reserva de sucre que es guarda en el mateix múscul i al fetge. Quan l'esforç és intens i l'oxigen no arriba prou ràpid, la cèl·lula recorre a la glucòlisi anaeròbica, una via que extreu energia sense oxigen i que acaba en lactat. Si el lactat s'acumulés al múscul, l'acidesa pujaria fins a provocar acidosi, un estat d'excés d'àcid que dificulta la contracció i produeix dolor i carregolam.
Abans dels treballs de Carl Ferdinand Cori i Gerty Cori, el lactat es considerava en general un producte de rebuig sense un destí clar. El matrimoni va estudiar el metabolisme dels sucres en teixits animals i va descriure el 1929 una via en què el lactat abandona el múscul, viatja per la sang fins al fetge i allí es converteix de nou en glucosa mitjançant la gluconeogènesi, el procés amb què el fetge fabrica sucre a partir de substàncies que no són glúcids. La glucosa torna llavors al múscul, on pot tornar a cremar-se o emmagatzemar-se com a glucogen.
El cicle té un cost energètic clar. Tornar el lactat a glucosa consumeix sis molècules d'ATP, mentre que la glucòlisi que el va originar només en produeix dues, de manera que cada volta gasta quatre ATP nets. Per això no pot mantenir-se de manera indefinida. La seva funció és traslladar part de la càrrega metabòlica del múscul al fetge, i funciona amb més eficàcia quan l'esforç ha acabat i l'oxigen torna a estar disponible, cosa que permet a les mitocòndries reprendre la respiració aeròbica i al fetge transformar el lactat amb més plenitud.
Avui el cicle de Cori es considera una peça central de l'homeòstasi de la glucosa, és a dir, del manteniment de nivells estables de sucre a la sang, i de l'equilibri àcid-base. El cervell depèn de la glucosa com a combustible principal, i els eritròcits també la necessiten, de manera que la capacitat de reciclar el lactat afecta el conjunt de l'organisme. La contribució dels Cori va ser reconeguda el 1947, quan van compartir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina amb Bernardo Houssay. Les investigacions actuals continuen estudiant com canvia el cicle durant el dejuni, període en què el fetge aporta una proporció creixent de la glucosa disponible.
Dates clau
- 1929 Els Cori descriuen la circulació cíclica de la glucosa i el lactat entre el múscul i el fetge.
- 1931 Any assignat al cicle en la fitxa de referència d'aquesta entrada.
- 1947 Comparteixen el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina amb Bernardo Houssay.
Protagonistes: Carl Ferdinand Cori y Gerty Cori
Curiositats i anècdotes
Un Nobel compartit
Els Cori van rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 1947 juntament amb Bernardo Houssay, amb qui van compartir el guardó.
El lactat no causa l'acidosi
És un malentès freqüent. A pH fisiològic el lactat està gairebé totalment ionitzat, i funciona més com a marcador de la producció d'àcid que com el seu origen.
Xifres del dejuni
En voluntaris humans, després de 12, 20 i 40 hores de dejuni, la gluconeogènesi va representar el 41 %, el 71 % i el 92 % de la producció de glucosa. El lactat del cicle va aportar el 18 %, el 35 % i el 36 % d'aquesta gluconeogènesi.
Fonts
Text original de Medicapedia a partir de:
Darrera actualització: 5 de novembre de 2026 · Com es fa Medicapedia
Projecte d'Alejandro Rosàs Navarro, metge de família i especialista en medicina preventiva i salut pública. Has vist un error? Escriu-nos a info@medicapedia.org.